Entre la flauta i el laboratori

És possible estudiar dues carreres a la vegada, que requereixen gran dedicació, com són psicologia i música al Liceu, treure bones notes i no deixar de banda la vida social? La flautista de la Jonca Perancha Domingo ha pogut comprovar que sí. Òbviament no és fàcil, però és possible. Actualment té 23 anys i viu a Bremen (Alemanya), on cursa el segon i últim any d’un màster de neurociència, a través del qual fa pràctiques en un laboratori estudiant “l’atenció a través del sistema visual com a referència”, tal com explica. Quan acabi el màster aquest any té la intenció de fer un doctorat, quedant-se a Europa central, preferiblement a Alemanya. “Aquí estic contenta i a gust. A més, Espanya i Andorra no hi poden competir en el camp de la recerca”, asse­nyala.

De fet, a causa de l’esclat de la pandèmia i la mudança dels seus pares a Espanya, fa més d’un any i mig que no ve a Andorra, on va arribar amb cinc anys i als divuit va marxar per estudiar a Barcelona. Amb tot, continua molt vinculada al Principat a través de la Jonca i l’Andorrasaxfest, en el qual ha participat pràcticament des dels seus inicis. “Aquest any pel tema del laboratori, el màster i les complicacions a Alemanya per viatjar no té pinta que em sigui possible participar-hi”, lamenta la flautista.

Domingo toca la flauta travessera des que tenia uns 10 anys i el 2014 va entrar a formar part de la Jonca. Posteriorment, i sense desmarcar-se de l’entitat cultural, va passar a estudiar psicologia, però tampoc no va voler deixar de banda la música i per aquest motiu paral·lelament va estudiar una carrera al Liceu. “Va ser intens perquè tocar implica moltes hores”, recorda Domingo, que destaca que “la meva assistència a les classes de psicologia va ser baixa”, però tot i això va poder obtenir un premi extraordinari de final de carrera. “És viable”, remarca amb un somriure.

Acabades les dues carreres, l’octubre del 2019 es va traslladar a Alemanya per seguir el camí de la neurociència, una branca de la psicologia, però sense deixar la música. “Fins que va arribar la Covid estava en una orquestra clàssica i de tangos de la Universitat de Bremen i vam fer algun concert. Al final la música t’acompanya sempre tot i que de vegades es complica”, indica Domingo, que accepta que ja no toca la flauta tant com voldria.