Nedar amb objectius olímpics

Nàdia Tudó és una de les escollides per la selecció andorrana de natació per competir al Campionat Europeu que es disputarà el mes de maig a Budapest. Té 24 anys i en fa deu que va decidir dedicar-se professionalment a la natació, un esport que va iniciar des de ben petita influenciada pels pares. Ara viu a Alemanya, tot i que aquesta temporada s’ha hagut de quedar a Barcelona a causa de la pandèmia. “Ha estat un any molt difícil, vaig tornar a Andorra perquè no sabia què fer i almenys estava a prop dels pares. Quan ens van tancar ens van dir que no podríem entrenar i que posposaven els Jocs Olímpics, i òbviament les prioritats eren unes altres, però va ser un moment d’acceptació molt dur per al sector esportiu i mentalment em va costar molt adaptar-m’hi.”

Abans d’arribar al país germànic va estar estudiant administració d’empreses i màrqueting i entrenant als Estats Units. “Crec que m’ha ajudat molt sortir d’Andorra i entrenar amb diferents equips. He après molt de mi mateixa, de la natació i de com preparar-me. A més, he conegut gent d’altres països i d’altres clubs a qui li apassiona el mateix que a mi i això és el que més m’agrada.” Tot i això, Tudó afirma que en els últims anys ha trobat molt a faltar el Principat. “Ara que soc a Barcelona puc venir més sovint. Les muntanyes, l’aire que es respira i la calma. Cada vegada ho valoro més.”

Tudó no nega que la natació és molt dura, li falta temps per poder-ho combinar amb la resta de les seves aficions i amb la seva vida social, sobretot ara que es prepara per a l’Europeu i les Olimpíades. “He tornat a ajornar el màster per poder entrenar i el començaré al setembre. Espero poder millorar totes les meves marques a l’Europeu i gaudir de la competició, que amb la pandèmia ho he trobat a faltar.” La seva especialitat és la braça i espera poder assolir els 100 amb 1’09’’ o els 200 amb 2’29’’ per anar a les Olimpíades i que el Comitè Olímpic Andorrà la seleccioni. Els seus plans són nedar fins al 2025, quan espera poder acomiadar-se de l’esport a casa, durant els Jocs dels Petits Estats. “No és que ho vulgui deixar, però econòmicament arriba un moment que ja no t’ho pots permetre. Aquest any he rebut la beca de la FINA i he pogut alliberar una mica els pares. Si no segueixo, guanyar una medalla a Andorra seria la millor manera de plegar.”