Música i poesia amb ànima

Sara Núñez ha viscut la música des de petita, rodejada de vinils, i va decidir que s’hi volia dedicar. Amb 23 anys l’andorrana ha tret el primer disc, A flor de piel, que es coneixerà al llarg de l’any i suposa un canvi en la seva trajectòria musical i personal. “Tenia la necessitat de canviar, buscar una nova fórmula per trencar una mica amb el que feia i trobar-me. Abans feia molt acústic, molt blues i soul, i ara treballo per primer cop amb l’urban.” A més de cantar, Núñez sent predilecció per la poesia, que ella mateixa també escriu en castellà. “Escric molt per mi, poesia i relats, i d’aquí vaig pensar que podria aprofitar aquest recurs per escriure les cançons en castellà i ser molt més directa amb les paraules. Fins ara ho feia en anglès, però em sentia insegura, perquè encara que en sàpiga, no és la llengua que he viscut.” La cantant no descarta que el català aparegui en els propers temes que espera que sorgeixin en la seva trajectòria musical. “Tot just he sortit de l’ou, porto poc i aquest disc m’està donant moltes alegries, però també maldecaps. “M’està fent créixer, però també m’ha fet florir moltes inseguretats.” Aquesta muntanya russa la vol viure intensament i deixar-se portar.

L’artista espera trobar més directes i ampliar la seva experiència. ESE, pel seu nom artístic, considera que l’art és essencial i diu que quan canta sent moltes coses. “És com un diàleg amb mi i cap als altres, connecto i gaudeixo en la meva solitud i quan ho faig amb públic és la meva manera d’enviar un missatge, donar una mica de vida al que sento i una raó de ser. És una sensació de llibertat.” Per l’autora, cantar a l’Auditori Nacional “va ser molt emocionant, feia molt que no tocava i anys que no ho feia a casa. Va ser un avançament del disc i estava nerviosa per com el rebria la gent, però vaig gaudir moltíssim”.

Des que es va apuntar a l’Espai de Música Moderna, a fer cant amb Juli Barrero, el món de la música la va enganxar i ara segueix estudiant a Barcelona per acabar de decidir en què s’especialitza. “Triï el camí que triï sempre estarà relacionat amb la música.” A Núñez aquest art no l’ha decebut tot i que apunta que és difícil: “Mai tens res estable i és dur, t’has d’anar buscant la vida.” Tanmateix, anima els altres músics a seguir: “És una carrera com qualsevol altra, amb la mateixa importància. I poder fer reals les teves creacions és màgic.”