L'art com a espai de confiança

Músic i educador social. Des que coneix aquests dos mons s’han convertit en les seves passions i sempre ha volgut poder barrejar-los. Ivan Caro, originari de la Seu d’Urgell, té 30 anys i en fa bastants que busca poder trobar ponts entre aquestes dues disciplines, i amb la Fundació ONCA té aquesta oportunitat. “El meu graduat em va donar algunes eines, però també he fet molta investigació. Amb els últims anys, són moltes les empreses o entitats que utilitzen les arts com a eina social per apropar-se a l’altra persona i ajudar-la en algunes de les necessitats que pugui tenir.”

Caro va estudiar a Barcelona i quan va acabar va tornar per treballar al Pirineu, on va conèixer Joan Hernández, que el va introduir a la fundació. “Vaig començar fent sessions a l’escola de Meritxell i al taller Claror de la Seu, però amb els anys he agafat un vincle més gran amb l’ONCA fins passar a entrar a l’equip social fa pocs mesos.” Caro afirma que el que es fa a les sessions no és exactament teràpia. “El que fem és la coordinació i creació de nous projectes socials on la música, les arts, són una eina clau per al bon desenvolupament de l’individu. El que volem és generar vincles, crear moments de distensió i comunicació a través de la música amb aquestes persones a qui a vegades els és difícil connectar mitjançant la comunicació verbal i aconseguir que a través de l’art es generi un espai de confiança.”

A ell el que més li agrada “és com creem aquesta confiança a través de les sessions”, tot i que reconeix que hi ha hagut situacions difícils que no considera negatives: “M’han ajudat a aprendre, han estat moments que com a professional he hagut de reconduir i gestionar, com pot ser algun moment d’angoixa, però el que és bonic és com aquella experiència ajuda a no caure en el mateix problema i a aconseguir autoconfiança i una millora.”

Caro també ha treballat com a músic enfocat en la música tradicional del Pirineu tocant instruments que ja s’han perdut i s’utilitzaven, amb l’objectiu que la gent estimi més aquest espai del món i “perquè no es perdi i segueixi ben viu, ja sigui a l’escenari o educativament”. Diu no saber on serà en un futur i afirma viure el present, però sempre relacionat amb la música i vinculat al Pirineu, tot i que “si el futur em porta a un altre lloc no diré que no”.