Llums, càmera, ficció!

Parlar de les pel·lícules que hi ha a la cartellera o comentar l’última sèrie coreana que està batent rècords a les plataformes és part del dia a dia de gran part de tots nosaltres. Per la Nahiara, el cinema és una passió. Tant, que vol dedicar la seva vida a la creació audiovisual. No sap d’on li ve, però explica que sempre li ha agradat l’art “i el cinema engloba totes les arts”.

Té 19 anys i en fa tres que va fer les maletes per marxar d’Andorra la Vella i començar el grau en Cinema a la Universitat de Tolosa, a França. Va ser el punt de partida d’un camí que tot just acaba de començar, però sap molt bé cap on ha de caminar amb pas ferm. Els seus referents més actuals són directors com Cristopher Nolan o Tim Burton. “M’encanta la ficció, les pel·lícules que tenen una marca personal, que fan reflexionar.” Artistes i directors se solen emportar els focus a les catifes vermelles, però la Nahiara prefereix enfocar-se a la producció, una tasca moltes vegades invisible, però fonamental en el món cinematogràfic. Ho exporta a la societat: recorda que durant la pandèmia la cultura va ser un dels pilars que ens van fer aguantar tancats tants dies a casa.

“La gent no n’és conscient. Va ser molt important”, lamenta. Fa uns mesos va poder viure la seva primera experiència en el món professional de l’audiovisual com a membre del jurat del Festival Ull Nu. Va haver de veure i valorar una vintena de pel·lícules i recorda amb emoció com van ser aquells dies: “Vaig conèixer molta gent, molts artistes, gent jove a qui s’ha de donar suport.” El repte era gran, “al principi estava espantada. Havia de valorar la feina de persones que havien estat anys treballant en un mateix projecte”. Aquesta experiència li ha obert portes com, per exemple, la de tornar a fer de jurat, en aquest cas del Festival Cinespaña de Tolosa, que se celebra a la ciutat francesa des de divendres passat fins diumenge que ve. Juntament amb els altres membres del jurat, valoraran, entre altres, les noves obres de Juan Cavestany, Guillem Benet o Marc Ferrer, i també algunes de les creacions d’artistes emergents d’Espanya. D’aquí a uns anys, la Nahiara es posa entre cella i cella dues coses: que estarà estudiant o dedicant-se a la producció, i que viurà lluny de casa, a Barcelona, Madrid, Londres o potser als Estats Units. “Vull veure món”, avança amb il·lusió.