L'art de reivindicar

Marc Camardons sempre ha tingut clar que per ell el cinema no és una afició, és vocació. “Des de ben petit m’ha apassionat, neix de la voluntat d’explicar històries, sentiments, i de transmetre’ls”, explica el jove, de 20 anys.

“El més complicat és quan surts de la universitat i no saps què fer ni cap on anar”, lamenta. Camardons actualment està estudiant el màster en direcció de cinema a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalu­nya (Escac). Allà ha trobat companys amb les mateixes inquietuds, amb qui ha format un grup de treball per gravar els primers curtmetratges. “Formo part d’un equip on em sento molt còmode. Els curtmetratges els faig per aprendre, gairebé sense pressupost. Potser d’aquí a quatre o cinc anys farem un llargmetratge”, reflexiona. Sobre el seu futur, el jove cineasta té clar que serà la direcció, tot i que no posa mala cara a qualsevol dels altres rols darrere la càmera. Si pot ser, les seves obres es veuran al cinema: “Soc un enamorat de la gran pantalla, però les plataformes han impulsat molts projectes.”

Estàtua de salt, un dels curts que ha dirigit i que neix d’un projecte acadèmic, va ser l’única obra amb ADN andorrà que es va presentar al Festival Ull Nu, una iniciativa que el jove d’Andorra la Vella qualifica com “un gran festival”, però lamenta que “aquí ningú el coneix, tota la gent ve de fora”.

Sobre el curt presentat, explica que “plantejava una ètica moral i una problemàtica homosexual. Em va fer molta il·lusió que la projecció fos a Andorra”. Sobre aquest aspecte, Marc Camardons comenta que a ell li agrada el cinema reivindicatiu: “Em sento molt còmode amb el cinema de provocació, que parla dels col·lectius minoritaris, dels LGTBI.” En aquest sentit, el jove cineasta creu que “l’art sense la idea de reivindicar no és art. La pintura, l’escultura, el cinema... tot ha de reivindicar i transmetre”. Tot i que considera que Andorra és un gran plató per rodar-hi pel·lícules, Camardons creu que el Principat “és un país al qual li falta evolucionar molt en aquest sentit, l’homosexualitat no està ben vista. Em provoca tristesa”, lamenta. El canvi, manifesta, passa per la cultura i els joves: “S’ha de reivindicar el jovent. En el sector cultural andorrà hi estic a gust, és gent oberta, però la política, en canvi, encara ha de fer passos endavant.”