Teatre amb mirada social

Fer de la cultura un art accessible és l’objectiu principal de Txell Díaz. L’andorrana de 26 anys ha estat sempre lligada al món de les arts escèniques. Durant tot el període universitari, en el qual va estudiar el grau d’Humanitats a Barcelona, no es va desvincular del teatre i després es va seguir formant a Cuba. “Vaig entrar a Arts Escèniques a l’Havana, al centre cultural, i vaig anar fent cursos i entrant en projectes per adquirir aprenentatge.” Díaz va tornar per gravar la pel·lícula Pròfugs, de Nil Forcada, i continuar estudiant a l’Institut del Teatre de la capital catalana un postgrau d’Arts Escèniques i Acció Social. “Sempre m’ha interessat molt més el vessant més social del teatre. Crec que és important fer arribar la cultura a tot­hom, de vegades sembla que estigui una mica limitada i crec que l’hem de fer més accessible”, explica Díaz. Seguint aquesta línia, l’actriu va engegar el projecte teatral de Les molt il·lustres, amb Elena Santiago, que van estrenar el 2018. “És un microteatre satíric sobre la idiosincràsia andorrana en el qual vam participar durant la primera edició de La cultura no s’atura.” Ara també s’ha convertit en una proposta educativa: “Després de representar l’obra fem un col·loqui on, principalment, volem destacar el paper de la dona andorrana a la història i a la societat.”

A l’actriu li agrada poder “tocar tots els pals i aprendre constantment des de totes les perspectives”, per això també va presentar la seva candidatura a la segona edició de La cultura no s’atura, de la qual n’és la coordinadora del sector d’arts escèniques. “La meva tasca està sent, per una part, agafar les propostes que s’havien presentat i complementar-les amb altres que arriben o que proposo jo i, per l’altra, preparar una programació perquè sigui un festival complet”, explica.

Díaz combina aquestes tasques amb la feina al Museu Thyssen, on fa de guia i productora. “Intentem que el museu sigui un espai dinàmic, que acosti l’art a tothom oferint reflexió, diàleg i autoconeixement”, explica.

Abans de la pandèmia afirma que era molt previsora, però ara prefereix deixar-se portar. “M’agradaria fer tasques de dinamització i producció en l’art i la cultura, però el que vull és seguir creixent experiencialment i vivencial, formar part de feines i projectes amb els quals pugui créixer i aprendre moltíssim”, diu.