Trencar la solitud amb la dansa

La solitud és una realitat que viu molta gent gran. Aquesta circumstància és la que va poder contrastar Paula Monteis, de 15 anys, quan es va animar a formar part del projecte Jove voluntariat lector ara fa dos anys. La iniciativa va ser engegada per dos professors d’Humanitats amb estudiants de l’Agora International i del María Moliner.

La Paula cursa quart d’ESO al centre internacional de la Massana i és una de les integrants d’aquest projecte, que arriba enguany a la seva vuitena edició. “Normalment anem a residències, però també al centre d’acolliment d’infants (CAI) o a les biblioteques”, explica l’estudiant. I afegeix: “Llegim en diferents idiomes, però no només fem lectura, també es parla de filosofia o jo, per exemple, ballo. Ells ens expliquen coses i els fem compa­nyia.” L’encampadana va començar anant a llegir, però veia que també hi havia persones que cantaven i va proposar ballar i transmetre la seva passió per la gimnàstica artística. “Practico rítmica des dels onze anys. En vaig començar fent com a extraescolar a l’escola i quan em van detectar un problema a l’esquena em van dir que em podria ajudar i vaig continuar. Per mi la rítmica és una manera d’expressar-me sense paraules”, explica. Monteis sol fer els balls en solitari, però a vegades també ha convidat companyes del club esportiu. Abans de la pandèmia les trobades es feien els divendres, però arran de la Covid-19 el projecte es va adaptar al format telemàtic amb la creació d’un canal de YouTube perquè la gent gran no deixés de sentir-se acompanyada. Ara es preveu la videotrucada per tenir-hi un contacte més directe. “A ells els aporta felicitat i els acompanyem, ja que molts no reben visites en tot l’any i aquest projecte crec que aconsegueix que aquests moments de solitud desapareguin”, diu Monteis. I afegeix: “És important practicar la solidaritat al lloc on vivim. Ser solidari també és donar el teu temps a persones properes.”

L’estudiant assegura que aquest projecte l’ha canviat i no es planteja deixar-lo. “Sempre hi ha lloc per a aquestes coses, no costa res fer-ho. Em sembla bonic donar el meu temps i m’aporta felicitat. Aquest sector de la societat no és prou visible, la gent no és solidària amb les persones grans i quan veus que estan tristos i veure’t ballar els dona vida és molt agradable”, explica Monteis.