L'hora dels mil·lennials
Ajuda sostenible a Burkina Faso
Lucas Chillón és voluntari de Dàlmates sense Fronteres
Dàlmates sense Fronteres treballa a Burkina Faso des del 1998. Lucas Chillón va conèixer la feina de l’ONG andorrana per la filla de la presidenta de l’entitat i amb una altra amiga van decidir fer un voluntariat del qual va néixer el projecte Cultiver le Soleil, relata el jove de 22 anys, estudiant de doble grau d’enginyeria mecànica a Alemanya i França. El van presentar a Govern i van rebre a l’agost 27.935 euros que han completat fins als 40.000 que necessitaven amb fons obtinguts a la Fira d’Andorra la Vella i amb crowdfunding “i ha costat perquè la covid ens ha deixat justets”. El programa es concreta en sis accions amb el sol com a protagonista per millorar la vida dels habitants de Réo, a la província de Sanguié.
Els joves han previst dos horts per cultivar menjar i convertir un terreny en bosc plantant arbres; un pou, que s’està perforant, d’on es treu aigua amb energia solar per omplir un dipòsit d’on s’abasteix la població; tres panells solars, ja instal·lats, per donar energia a una escola construïda fa anys, i la compra d’un molí per processar els conreus en farines o fruits secs amb una caseta perquè no estigui a la intempèrie. La cinquena iniciativa és posar forns solars per cuinar “perquè és una energia que no contamina i molta gent allí cuina amb fusta i això causa desforestació”, destaca el jove. I la sisena s’ha dissenyat per evitar l’erosió “perquè l’època d’alternança de pluges ja no es compleix pel canvi climàtic, són imprevisibles i causen inundacions de les cases i les collites”, exposa. Per evitar-lo es posaran gàbies plenes de pedres fent murs al voltant del riu per controlar el nivell de l’aigua. Un treball que amb els dels forns i la documentació del projecte el grup preveia fer la setmana vinent però el viatge s’ha ajornat fins a l’abril per la revolta que viu Burkina Faso.
Lucas Chillón afirma que el voluntariat “ha sigut una experiència molt bona però estic estudiant i ens costa trobar el temps”. Va marxar a Rouen, a la Normandia, a fer enginyeria mecànica i allí li van oferir l’opció d’obtenir la titulació alemanya cursant tres semestres de temari conjunt que està fent ara a Kaiserslautern. El jove resident, amant de l’esquí, l’escalada i la bici, remarca que està “molt interessat en la indústria del transport per cable” i encara no ha pensat si voldria tornar a Andorra però primer té clar que “vull veure món”.