Esforç per ser a París 2024

AMaria González li agradava molt ballar i la música i als set anys va arribar a la gimnàstica rítmica després de provar altres esports. Va començar “com un hobby i des de la selecció andorrana van veure que tenia aptituds i vaig entrar a l’equip amb nou anys, fins que van veure que necessitava més hores”, comenta la jove de 17 anys des del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, on entrena arran del conveni de la Federació Catalana i l’Andorrana, que va veure “que era el millor lloc per continuar avançant perquè hi havia millors entrenadors”. Aleshores tenia 14 anys i afirma que “no em va costar gaire l’adaptació perquè sempre he sigut molt independent”. L’estada es cobreix amb la beca de 7.000 euros que té del programa d’Alt Rendiment com a jove promesa més l'aportació de la Federació Andorrana i dels pares i els resultats de cada any fan que li renovin l’ajut i que la Federació Catalana avali que pugui continuar al CAR. La jove gimnasta entrena tres hores al matí i tres a la tarda, que compagina amb quatre hores de classe de segon de batxillerat –després vol fer relacions públiques– al mateix centre, que disposa d’instal·lacions esportives i educatives, i es planteja com a meta competir a París 2024 “perquè la rítmica és un esport al qual no em puc dedicar molts anys i l’objectiu és aconseguir una plaça per als Jocs i acabar”.

Maria González explica que no hi ha possibilitat de quedar-t’hi més anys “perquè amb 22 anys ets vella, poques gimnastes arriben als 25 i si ho fan són de països on aquest esport està més desenvolupat i cobren per fer-ho i aquí no”. I recalca que la rítmica “és molt exigent, són moltes hores per arribar a un resultat que en d’altres esports tenen amb menys entrenament”, amb l’afegit de tenir “una presència física molt estricta” per la qual ha de seguir una dieta “i també la ment és molt important”. Maria González fa pilota, cèrcol, cinta i maces, “que és l’aparell que més m’agrada, perquè des que vaig començar el domino més i m’ho passo més bé”, i considera que el seu fort és que “soc molt expressiva i la meva elasticitat”. Per ser a la cita olímpica necessita una invitació que espera rebre pels bons resultats internacionals que faci a les competicions que li planifica la selecció i amb aquest objectiu treballa “sempre com un hobby, ara més professional però no com un treball o una obligació, i quan vegi que no em val la pena ho deixaré”.