Música per reviure

La música li ha salvat la vida. Això és el que diu Toni Fernández quan li pregunten què significa la seva professió per a ell. El músic és cec des que era un nadó i quan tenia només tres anys copiava les cançons que escoltava a la televisió amb un piano de joguina. La seva família ho va comentar a l’associació ONCE, on anava des que era un infant per aprendre a viure el dia a dia amb la màxima normalitat. Allà van comentar que podria ser que tocar algun instrument fos bo per a ell, així que amb vuit anys Fernández va entrar al conservatori, amb el piano com a instrument.

Aquests van ser els inicis de l’artista a la música, i amb 27 anys domina més instruments: als tretze anys va començar a tocar la guitarra i als 19 es va comprar un baix amb el primer sou, explica. “Anys més tard he après a tocar el contrabaix i la guitarra, i ara estic començant amb el saxofon”, afirma Fernández.

Als 18 anys va començar a fer concerts per diferents pubs i bars, i actualment ha tocat a l’auditori, al Liceu de Barcelona i al Teatre Reial de Madrid, apunta. Quan tenia 19 anys va entrar al Taller de Músics a estudiar i el curs que ve acaba, tot i que reconeix que vol seguir estudiant i aprenent sempre.

La música “va ser el meu refugi quan era adolescent”, explica, ja que reconeix sense tabús que va patir assetjament sexual a l’institut i quan tenia pensaments autodestructius tocava per no dur a terme cap pràctica que el perjudiqués, com ara recórrer a la beguda. Al seu “jo” d’aleshores, Fernández afirma que “jo estic allà cobrint-li les espatlles. Sé que se sentirà aclaparat, però ha de seguir lluitant, que tot anirà millor”. A més, explica que és del que parla una de les cançons que toca amb una companya seva, Anna Sánchez, que es diu Alice in Wonderland.

Fernández ara forma part de diversos grups del país, com els Pali, Kik Barroc Project, i també de la banda de Juli Barrero. Però, a més, és fundador d’una altra banda, The Smart Shallows, que va formar arran d’un festival de l’ONCE.

Fa dos anys que és conseller del comú d’Escaldes i explica que va agafar aquest càrrec perquè “m’he passat la vida queixant-me del que crec que no està bé i crec que la política és una bona forma de canviar les coses, tot i que és una forma lenta de fer millorar la societat”.