El manga com a empoderament

El manga sempre li ha agradat, ja de petita quan el veia per la televisió li cridava l’atenció i tant aquest gènere de revista com la cultura asiàtica es van anar convertint en una obsessió. “Per mi dibuixar en aquest estil és senzill, em surt sol, sempre ho he fet. Quan d’adolescent copiava dibuixos sempre eren de manga”, confessa Catalina Vargas.

Ara, l’artista s’estrena en la seva primera exposició a La Capsa, l’espai de creació d’Ordino. La mostra, que pren com a títol Believe it, s’endinsa en un món de fantasia protagonitzat per personatges femenins amb una col·lecció de dotze il·lustracions de manga fetes amb aquarel·les. Les seves obres volen projectar la imatge de l’empoderament de la dona. “En aquest procés m’he volgut inspirar en les coses que m’agraden, des del meu punt de vista, que és el d’una dona, perquè no acabo de connectar amb la masculinitat”, relata Vargas.

L’artista de 30 anys i d’origen xilè fa cinc anys que viu al Principat, a la parròquia massanenca, i aquí va ser on va començar a dibuixar amb regularitat. “Abans era autodidacta, mirava vídeos a YouTube i consultava els meus dubtes per internet. Sabia que dibuixava bé, però necessitava algú que em guiés, per això vaig buscar tallers a Andorra i vaig trobar el de La Capsa, al qual em vaig apuntar el setembre del 2020”, explica. Vargas va estudiar gastronomia a Xile, és cuinera i pastissera de professió, d’on treu moltes combinacions cromàtiques. “Ho tinc integrat, he utilitzat sempre la mateixa gamma de colors, tons pastís, molt suaus i comestibles”, afirma.

Tot i ser una apassionada de la seva feina, Vargas explica que sempre ha sentit una connexió amb l’art: “Quan ho faig se m’oblida tot, connecto, gaudeixo molt.” Per això, la seva intenció és continuar aprenent i millorar la tècnica per acabar aportant el seu estil al tatuatge: “M’agradaria, però necessito més confiança.” En aquest sentit, apunta que el tatuador Brando Chiesa és un dels seus referents. “S’inspira en el manga per fer els seus dibuixos, tot i que són per a adults i els meus són més infantils”, afirma.

Aquesta exposició és el seu debut, però espera que en vinguin més. “És una mica estrany exposar-se una mateixa davant de qui visita la teva obra, però estic contenta, et fan comentaris i et donen suport i això és molt important durant el procés.”