Vivències plasmades al paper

El somni de la Mariona Bessa, guanyadora de la 34a edició del concurs de contes de Nadal, és publicar una novel·la. Una il·lusió que lentament va prenent color. Just fa unes setmanes va posar el punt final a l’obra que ha escrit a quatre mans amb en Santi Baró Raurell, escriptor català. Ara la seva intenció és moure-la i presentar-la a algun concurs. Aquest no és l’únic objectiu de l’andorrana, que vol optar al Premi Carlemany amb la segona novel·la i la primera que ha escrit sola. Gairebé ja la té entre les mans. “És una història de ciència-ficció juvenil en un món distòpic”, avança.

La passió per escriure i expressar amb paraules vivències i imaginacions li ve de fa temps. Amb deu anys escrivia contes d’animals, que llegia als cosins, amics i familiars. L’inici d’una passió que la va portar als 14 anys a guanyar un premi a l’institut per un dels seus relats curts. La victòria va obrir els ulls de l’aleshores adolescent i la va animar a presentar-se al primer concurs literari un any més tard. El resultat va ser quedar finalista al concurs de contes de Nadal.

Escriure es va acabar convertint en el seu hobby, però la falta de temps va provocar que no fos fins deu anys després que es tornés a presentar a un concurs de relats. “La vena artística em ve de l’àvia i de la mare”, confessa. La convocatòria del mateix certamen que feia una dècada l’havia deixat a les portes de guanyar el seu primer premi literari va animar-la fa dos anys a llançar-se de nou a la piscina, guanyant finalment en la categoria d’adults amb La il·lusió del meu avi, una història real, familiar i de sacrifici inspirada en el seu avi. Vivències que l’andorrana de 27 anys guarda en un calaix per plasmar-les en escrit. És el cas també d’Últims companys de vida, el relat amb el qual ha repetit la primera posició al concurs de contes de Nadal d’enguany. “Parla d’una residència d’ancians el dia de Nadal, dels que marxen amb les seves famílies i dels que es queden sols. Ha tocat una mica el cor”, explica Bessa.

L’escriptora es considera una apassionada de les lletres i la pintura, tot i que de moment ho ha de compaginar amb la feina al laboratori, on exerceix de biòloga. De moment no es planteja deixar la seva professió per l’escriptura, però sí que somia desperta de veure publicada una de les seves obres.