El teatre com a referència

Sense coneixements tècnics ni formació prèvia, Aitana Gálvez es va presentar i va ser seleccionada com a membre del jurat del Carnet Jove al Festival Ull Nu 2021. “Els altres tres tenien formació audiovisual o estaven estudiant, jo era l’única menor –aleshores tenia 17 anys– i sense una altra formació que el batxillerat”, apunta Gálvez.

Per ella el que va ser més difícil va ser escollir entre tantes opcions diferents: “Hi havia molts gèneres diversos i era complicat comparar d’una manera equitativa perquè no són el mateix i no ho pots analitzar de la mateixa manera, al final la puntuació era molt subjectiva.” Per això, recorda que en general no coincidien entre ells. “Amb els llargmetratges ho teníem bastant clar, però amb els curtmetratges va ser més complicat perquè cadascú apreciava coses diferents. Al final fèiem votacions i per democràcia vam acabar trobant un punt intermedi”, afirma. La jove recorda que abans de l’esdeveniment es van ajuntar tots els membres per conèixer-se i visualitzar les propostes que es presentaven. “Anotàvem el que ens havia agradat, el que no i fèiem una llista per debatre-ho junts”, explica. Gálvez revela que ella es fixava sobretot en el que les composicions audiovisuals li transmetien, “el que em feien sentir, si em semblava interessant la trama, si estava visualment ben feta, però sobretot si m’havia arribat”. Gálvez forma part de la Jove Companyia de Teatre i tot i residir actualment a la capital catalana continua vinculada amb aquest art. La membre del jurat assegura que la de jurat és una experiència que repetiria i que la formació teatral la va ajudar en les seves valoracions. “M’aportava un enfocament diferent, em fixava en les interpretacions dels personatges”, diu.

La jove laurediana actualment estudia el grau d’Humanitats a Barcelona, però segueix sentint connexió i “amor pel món audiovisual”, i assegura que sempre l’ha tingut, tot i que va augmentar a la secundària. “Va ser quan vaig començar a fer teatre i a consumir més contingut audiovisual”, recorda.

Per Gálvez, projectes com el Festival Ull Nu són intercanvis positius i necessaris per visibilitzar projectes embrionaris tant de gent del país com d’arreu “que no tenen tanta repercussió o no són tan coneguts, així aconsegueixen reconeixement i visió classificant-se en aquests espais”.