Un món de supervivència

Entreteniment convertit en professió. Joan Ribó tenia sis anys quan va entrar a L’Animal Escola de Teatre “perquè em feia gràcia i vaig veure que m’agradava i que m’hi puc dedicar”, explica el canillenc de 19 anys, tot recordant que “pensava que per ser actor s’havia de ser algú important però vaig veure que es podia treballar”. Té pendents les últimes representacions d’Arrels d’Arreu com a integrant de la Jove Companyia Nacional (Jocand), on ha estat dos anys aprenent a ser actor professional, i “ens han donat moltes iniciatives per crear una obra de teatre, ens han ajudat a tots i alguns ja tenen feina, ha sigut una experiència fantàstica”.

Estudia segon de Dramatúrgia a l’escola Nancy Tuñón de Barcelona i preveu crear una compa­nyia amb altres estudiants i començar a fer càstings. Quan acabi la formació vol “anar a Madrid i buscar-me la vida com a actor perquè hi ha més feina d’aquest món, més productores, és més interessant, és com el centre de tot”, argumenta Ribó conscienciat que és difícil obrir-se camí en la interpretació. “Ja sabia que aquest món és supervivència i que l’actor és treballar primer de cambrer i després actuar, com diu la Irina [Robles]. Has de creure en tu als càstings, fer-ne un i un altre i ja et trucaran, cada dia n’hi ha molts”, afirma, assumint que “almenys al principi pot caldre una feina secundària”.

Li agraden els papers de drama i comèdia, “que és força difícil perquè costa fer riure la gent”, i voldria compartir escenari amb Joel Joan, tot i que recalca que mira d’aprendre de tots els actors. Està representant escenes de Romeu i Julieta, “quelcom nou, romàntic, una experiència nova, i com a actor has de tenir bons punts en totes les facetes, ser un totterreny”. El jove aspirant a actor gaudeix interpretant l’obra “perquè són molt diferent els clàssics, és com que ho necessites fer, són les arrels del teatre, si no, no saps el que era el teatre abans i el teatre bo com el de Shakespeare”, i valora que els autors contemporanis “són més fàcils per als joves”. Ribó prefereix fer teatre “perquè és més per a l’actor i al cinema no tens tanta llibertat perquè si no li agrada al director has de repetir, però no tanco les portes al cinema”. I lamenta que quan han fet obres el jovent a Andorra no va al teatre i es queda a casa mirant sèries a les plataformes “tot i que no siguin gaire bones, és un problema cultural”.