Allà on el porti l'òpera

De petit mai li havia interessat el cant, de fet, quan va ser seleccionat per entrar als Petits Cantors als nou anys no s’havia ni imaginat que podia arribar a cantar bé. “Mai m’havia cridat l’atenció, de fet crec que amb aquesta edat és difícil que t’agradi el cant”, explica David Costa, cantant d’òpera de 26 anys i ara establert a Florència. La seva afició pel cant va començar quan Catherine Metayer va decidir que tenia bona veu per entrar als Petits Cantors, un fet que el va portar més tard a entrar al Cor Nacional, on va fer de solista ja el segon any d’entrar a formar-hi part. El baríton lamenta que durant els primers anys la gent “em criticava perquè creien que estar en un cor era cosa de nena”. Tot i això, en David es descriu com una persona amb les idees clares, per això amb 14 anys ja sabia que els seus estudis se centrarien en l’òpera, un gènere amb el qual encara no havia experimentat.

“Em deien que per la veu que tenia m’encaixava l’òpera o la lírica i vaig decidir tirar-me a la piscina”, explica. Per això, als 18 anys es va presentar a les proves per accedir al conservatori de París. “Ens vam presentar unes 89 persones i només vam entrar vuit”, recorda. A França hi va iniciar la seva trajectòria professional en òpera, tot i que assumeix que aleshores encara no en sabia res d’aquest gènere, “només coneixia Mozart”, comenta entre riures. Va estar quatre anys estudiant al país gal, on es va obtenir el diploma d’estudis musicals. En acabar els estudis, el baríton va marxar a Itàlia i després de setmanes visitant conservatoris va decidir presentar-se a les proves per accedir al de Florència. “Vaig jugar-m’ho tot a una sola moneda, si no m’haguessin agafat no sé on estaria ara”, explica. Ja fa quatre anys que en David resideix a Itàlia, formant-se amb un professor privat i estudiant tècnica de cant pel seu compte.

Costa lamenta que a Itàlia “no es fan gaires espectacles”, per això participar en la sarsuela Molinos de viento al seu país d’origen va ser tota una experiència per a ell. Feia quatre anys que no pujava en un escenari i era la primera sarsuela que representava. Tot i confessar que “he estat molt feliç”, assegura que no té al cap tornar al Principat perquè “no hi ha cap oportunitat”. “El Govern no ens posa les coses fàcils”, considera. “Aniré on em porti el vent i mentre pugui cantar en teatres i viure d’això ja seré feliç”, conclou.