Una ordinenca cap a Bali

Està acabant segon de Treball Social a Barcelona i aparcarà la formació per ser model. Un salt professional que en un mes la portarà a Bali. “És una oportunitat que no tornarà a passar, o sigui que m’hi dedicaré a tope”, recalca Joana Ferreira sobre l’oferta per fer de model de roba interior, de bany i d’esport a l’illa indonèsia.

L’ordinenca de 19 anys relata que des de petita “em deien: ‘Ets molt guapa’, i no feia ni cas”, i ja a Andorra va posar per a una revista i va fer una desfilada. En arribar a la capital catalana va provar amb una agència que la va contractar “i ser model s’ha convertit en professió” fa dos anys. Els càstings i les sessions de fotos s’han anat succeint com a model editorial i comercial amb anuncis que es poden veure a la televisió o a parades de bus de Catalunya i feines per a Decathlon, Volkswagen o Opticalia. A Joana Ferreira li agrada que li facin fotos i no ha fet passarel·la perquè fa 1,73 cm, dos menys del que habitualment es demana, però té un càsting pendent per debutar desfilant.

El que més agrada de la model ordinenca és la imatge exòtica que té. Crida l’atenció pel cabell curt tenyit de ros i la pell morena herència de la mare, nascuda a Angola, i del pare, que és de Portugal, i “la suma em dona exotisme. Es porta molt la diversitat i la meva imatge encaixa en molts projectes”, comenta. La jove destaca que és una feina “bastant ben pagada, en un dia pots cobrar de 2.000 a 5.000 euros”, tot i que la covid i la guerra d’Ucraïna l’han tingut dos mesos parada.

És conscient que entra “en un món dur perquè quan no treballes et compares amb d’altres models, per si estan més primes que tu i per això treballen, i has d’aprendre a gestionar les emocions i he vist que el que publiquen a les xarxes socials són tot mentides. La gent porta vides paral·leles i fa veure que treballa”. La jove ressalta que el món de les models “és una mica tèrbol” i es pot vincular a drogues o relacions sexuals, “però no dono peu que em plantegin res. Has d’allunyar-te de males companyies, males influències, amistats falses i saber controlar, els pares m’ajuden perquè són diners fàcils i pot portar a sortir molt de festa”.

Té opcions professionals a Mèxic, Itàlia o Alemanya, però “em plantejo viure el moment, gaudir i quan s’acabi s’ha acabat”, i sub­ratlla que “soc un producte però jo em veig com una maniquí, el producte és la roba que porto”.