Cooperació veterinària

Millorar la salut de les comunitats rurals mitjançant tasques veterinàries és l’objectiu de l’ONG Daktari, que treballa a Uganda des del 2010 i amb la qual Laura Rueda ha cooperat durant un mes. Tot i no haver fet feina de veterinària abans, l’andorrana de 28 anys es va presentar al projecte Planeta Voluntariat el 2019, del ministeri d’Afers Exteriors en col·laboració amb Carnet Jove, del qual va acabar sent una de les guanyadores. Aquest estiu, després d’una aturada obligada per la pandèmia, ha pogut unir-se a l’associació. “Tenia una por inicial perquè havia treballat en ramaderia, però no en veterinària. Tot i això, vaig tenir una molt bona acollida i participava quasi en tot”, apunta Rueda.

L’andorrana és enginyera agroambiental i té un màster en desenvolupament i cooperació internacional, i la seva formació va ser el que la va portar a escollir aquesta associació entre les quatre possibles. “Daktari s’apropava més al meu sector professional i la població beneficiària de l’ajuda tenia un paper molt actiu”, explica la jove. En aquest sentit, asse­nyala que es feien formacions a veterinaris locals i se subvencionaven projectes de la mateixa comunitat. L’ONG treballa en zones perifèriques al parc natural Queen Elisabeth, punts de conflicte on conviuen persones amb animals salvatges i domèstics. “Es visiten les comunitats, es fa un sanejament del bestiar, es prenen mostres de sang, es fan estudis, es desparasita i es vacuna massivament contra la ràbia”, relata. El dia a dia era intens, ja que “ens aixecàvem abans que sortís el sol i anàvem al poble que tocava a treballar, i després de dinar a vegades havíem de fer tasques de laboratori i identificar mostres”, però rebla que també tenien temps per fer turisme i descansar.

Per Rueda el més complicat de l’experiència va ser el xoc cultural. “Els nostres horaris amb els seus. I la llengua, pensava que l’anglès seria la vehicular, però t’havies d’aprendre paraules bàsiques de l’idioma local i com que anàvem canviant de comunitat era una adaptació constant”, apunta. Per a l’andorrana no ha estat la primera experiència com a voluntària i no en descarta de futures. “Qualsevol experiència de cooperació internacional, si realment té un impacte positiu en el terreny, cobreix necessitats que no crees tu i ets una eina més del projecte, és interessant”, defensa.