Un aparador de l'audiovisual

Per Iker Sanchez, el Festival Ull Nu és un “impuls a la cultura, un aparador a diferents projectes i un motivador a fer-ne per tu mateix i presentar la teva candidatura”, afirma. El jove de 20 anys va ser membre del jurat Carnet Jove en la novena edició del festival.

Sanchez reconeix que no coneixia l’esdeveniment i que va ser “el meu primer contacte” amb aquest món, però assegura que el va sorprendre positivament. “Quan em van seleccionar no havia acabat la carrera, no era professional del sector i pensava que seria més amateur, però hi havia produccions de gran nivell”, apunta. El jove originari del Pas de la Casa es va inscriure al festival arran d’un amic que formava part del Fòrum de Joventut d’Encamp. “Ell sabia que m’agradava el cinema i que estudio audiovisual i me’n va parlar”, recorda l’encampadà. Actualment cursa tercer del grau en Mitjans Audiovisuals a Mataró, a més de dedicar-se a fer productes audiovisuals normalment sol i amb el seu propi material. “Em dedico a fer vídeos comercials i promocionals per compte propi i a Andorra treballo amb la productora Carrota”, explica. De fet, va ser qui va realitzar el vídeo promocional de la Travessa del Pas de la Casa. El seu aprenentatge acadèmic i l’experiència professional l’han influït a l’hora de valorar els films del festival. “El meu criteri el basava en característiques tècniques, producció, originalitat, estructura dels guions, composició, il·luminació, feia una anàlisi amb els conceptes que aplico i aprenc als estudis”, apunta.

El jurat estava conformat per tres joves i tres adults. “Va ser molt enriquidor conèixer els avaluadors professionals, poder parlar amb ells, discutir, aprendre com funciona la indústria i fer contactes que et poden ajudar en un futur, és una gran experiència”, afirma. El jove no dubta a tornar-se a presentar l’any vinent i defensa la necessitat de seguir amb el certamen. “Va bé per a la joventut del país, fomentar el cinema, parlar amb els autors presents i anima a fer produccions pròpies”, relata. Sanchez va començar a gravar amb deu anys; influenciat per les xarxes socials feia films pel seu compte, sobretot esquiant, i als dotze va saber que s’hi volia dedicar. Ara continua amb aquesta fita, amb dos anys de grau per davant i amb les portes obertes a tornar a Andorra o produir fora, segons les possibilitats laborals que vagin sorgint.