Cinema i moda a Londres

L’any que ha passat a la història com el de la pandèmia va ser clau per a Patrick San Segundo per trobar el camí professional. El 2020 estudiava Realització per a espectacles a Barcelona i la mare el va informar de la convocatòria de la Jove Companyia Nacional (Jocand) per a un projecte teatral. Va ser escollit per a escenografia i vestuari i també va treballar “amb llums, so i vídeo, era molt polivalent”, relata l’encampadà de 21 anys. Va fer La tercera onada i Arrels d’arreu i ara que no forma part de la promoció fa el vestuari de Les troianes perquè no s’ha presentat ningú per a aquesta tasca. Recorda el pas per la companyia com una experiència intensa “on vas veient el procés creatiu, vas aprenent i el Juanma [Casero] i la Irina [Robles] et guien”, i recalca que treballar amb la Jocand “em va anar molt bé per als futurs estudis. És una oportunitat molt, molt gran, a Andorra som pocs i es pot aprofitar molt bé, a Barcelona no tindria tantes possibilitats. Poca gent té accés amb 19 anys a ser director d’escenografia, vestuari i tècnic de so”.

La realitat d’un muntatge, “experimentar el que és el món laboral”, el va portar cap a on sempre li havia agradat, “perquè des de petit creava roba per a la família i em podia passar deu hores mirant pel·lícules, i en un moment s’han unit les dues passions”. Estudia Vestuari a mida i d’espectacles a l’Escola Superior de Disseny (ESDI) a Barcelona des de l’any passat compaginant-ho amb bolos d’Arrels d’arreu i ha percebut l’evolució perquè els dos primers anys no tenia orientació: “Ho feia intuïtivament, ara investiguem cada personatge, li atorgues uns adjectius i comences a treballar. Tinc més preparació tècnica.” Li agrada molt fer patronatge, “el propi disseny millor que confeccionar, perquè es necessita molta paciència i jo no en tinc”, i ha pogut ajudar retocant el vestuari del musical Cantando bajo la lluvia d’Àngel Llàcer. L’objectiu, però, és a Londres. La capital anglesa l’ha captivat en un viatge recent. “Estic mirant d’anar-hi per acabar les pràctiques del cicle formatiu buscant un conveni amb alguna empresa de vestuari d’espectacles, voldria muntar-hi la vida, és increïble, m’encanta la quantitat de teatre i cine que hi ha, la importància de la cultura”, comenta entusiasmat. Patrick San Segundo admet que hi haurà molta competència “però si busques el teu camí el trobes; aniré a totes a Londres”.