Un somni olímpic

En un país de neu com Andorra en Joan Caminal va enamorar-se de l’hípica. Influenciat per la mare, el jove de 19 anys va començar a practicar esquí i hípica quan era petit. “Els dissabtes feia esquí i els diumenges, hípica, fins que als quatre anys vaig dir als meus pares que volia fer els dos dies hípica”, explica Caminal, massanenc establert a Madrid, on ara entrena i ensenya a nens i a adults. El seu camí en el món de la competició va començar als cinc anys, quan el jove va marxar del país perquè a Andorra “no hi havia nivell ni instal·lacions per poder competir internacionalment”.

Gràcies als bons resultats obtinguts, aquest any ha tornat a ser becat pel programa d’Alt Rendiment Esportiu (ARA), sent la quarta vegada que és recompensat amb aquest ajut de Govern. Caminal assegura que és una “gran ajuda”, però lamenta que “no és suficient per pagar una temporada sencera”. “L’hípica és molt cara, competir un cap de setmana ja són 500 euros per cavall i sempre se n’han de portar dos”, explica. Amb tot, indica que gràcies a aquesta beca i a “l’esforç econòmic” dels pares intenta fer dues competicions al mes, una de nacional i l’altra, internacional. Tot, amb l’objectiu d’accedir al Campionat d’Europa, al qual només arriben 20 participants. L’any passat Caminal es va quedar al 76è lloc: “Per ser el primer any vam quedar contents, però ara l’objectiu és arribar a la final.” Per aconseguir-ho, entrena sis dies a la setmana, incidint també en l’entrenament dels cavalls. El jove confessa que ha hagut d’escollir entre la vida d’adolescent i l’esportiva: “He trepitjat una discoteca un cop a la vida, si entreno no puc sortir la nit anterior perquè no faré un bon entrenament. Tot­hom escull el que vol sacrificar per assolir els seus propòsits.” Caminal vol aprofitar el seu últim any com a jove genet per arribar al Campionat d’Europa abans de saltar de categoria. Tot i això, té molt clar que el seu somni és participar en els Jocs Olímpics de París del 2024. “Ho porto dient molts anys i ho aconseguiré”, assegura.

El massanenc lamenta que l’hípica és un esport “molt desconegut” al país, “fora d’Andorra som només dues les persones que representem aquest esport i això fa que la gent del país no ens conegui”, considera. “No és com la victòria d’altres esportistes, no tenim el mateix suport”, conclou.