Sentir la música com una addicció

Durant tota l’etapa educativa la música el va acompanyar, no per afició familiar, sinó per voluntat pròpia. Als vuit anys va entrar al Cor dels Petits Cantors i als setze va fer la primera residència. “Era una estada d’una setmana amb altres músics i cada dia durant vuit hores feies música. Al final dels deu dies feies dos concerts”, recorda Gil Grandjean.

L’ordinenc de 21 anys indica que allà es va adonar que la música li encantava, “era capaç de no sentir mandra, en canvi, no m’agradava anar a l’escola, m’avorria”, afirma. Un cop va tornar, la seva mentora, Catherine Metayer, el va guiar a cantar d’una manera més lírica i a entrar en algun conservatori. “Vaig començar a fer classes de música i de teoria musical a banda del cor i als divuit anys, en acabar el Lycée, vaig anar a estudiar música a Bordeus”, explica. A la ciutat francesa s’hi va quedar dos anys i ara en fa un i mig que es troba a Perpinyà, després d’haver fet un canvi de conservatori atès que l’anterior “em va deprimir, no m’agradava gens la professora que tenia i em va desmotivar”, afirma.

Així, ara Grandjean estudia arts lírics i barrocs al conservatori Montserrat Caballé de Perpinyà, pels quals se l’ha becat en el nou programa de Govern per a la professionalització de joves artistes amb una dotació de més de 3.000 euros. “Cal fomentar aquestes ajudes en l’àmbit cultural perquè aquest món és molt inaccessible, si no t’ho pots permetre cal que hi hagi beques perquè pots tenir persones amb molt de talent i moltes ganes, però que potser no poden fer-ho per falta de diners”, diu l’ordinenc.

Aquesta és la primera beca que rep Grandjean, que fins ara combinava les hores de formació de música amb les de feina i també amb la llicenciatura de llengües de la qual cursa el segon any. El jove assegura que porta un ritme frenètic perquè a més d’estudiar dedica moltes hores a la pràctica de l’instrument, que en el seu cas és la veu com a contratenor.

Tot i que veu el futur “una mica borrós”, li agradaria poder acabar de dominar la veu i entrar en algun conservatori nacional superior, a més de portar la música a Andorra. “L’important és saber on vols arribar i creure-hi. És un món complicat, però si et diuen que tens potencial has de fer el màxim. Aquesta és la millor feina del món, és una droga estar en escena i despertar fent música és l’addicció més sana que hi ha.”