Capturar records rurals

El trasllat d’una zona rural a la ciutat, per motius laborals de la família, va motivar Taylor Nichole Libbert a començar a agafar una càmera. “No volia perdre els records de com era casa nostra i feia fotografies del camí de pedres rural”, recorda la jove de 27 anys. Libbert confessa que ara no sap on són aquelles imatges, però que durant la seva nova vida a la ciutat va continuar plasmant el dia a dia amb l’aparell.

Aquesta motivació i la seva passió per la cultura la van portar a participar en la tercera edició del concurs de fotografia L’art de la pedra seca a Andorra, en el qual ha obtingut el quart premi. Libbert és americana, de Missouri, on ara resideix i continua els estudis en llengües i literatures regionals, però durant més de deu mesos va viure a Andorra, on va fer una absoluta immersió lingüística i cultural gràcies a la beca Fulbright. La jove explica que a la universitat va conèixer una dona que la va inspirar per estudiar català. “Jo venia d’un poble rural i no sabia que hi havia cultures minoritàries també a Europa. Vaig acabar a Andorra perquè per als participants de la beca és l’únic lloc on es pot anar que es parla català”, explica. Durant l’estada al país va formar part del Voluntariat per la Llengua i assistia a les sortides culturals que podia. “Em vaig interessar per la pedra seca perquè mai havia sentit a parlar d'aquest procés i volia aprendre la cultura andorrana. Per això estava a Andorra, per aprendre les coses que no trobem a internet ni en anglès i per formar-me més en la comunitat i la cultura rural que ja coneixia de la meva infància i comparar-les”, afirma. La pedra seca la va apassionar. “Em transporta a la meva cultura de Missouri. Em fa sentir orgullosa de la meva regió i cal que les persones no oblidem la nostra història”, assenyala. La Taylor es va inscriure a la sortida als prats d’Encodina, on va prendre imatges de la pedra seca que després va presentar al concurs. L’any anterior ja hi havia participat i aquest no s’esperava guanyar. En les fotografies intenta mostrar les textures i el moviment. “La foto és un moment del moviment, m’agrada captar els núvols en lloc d’un cel totalment blau”, diu.

Al juliol va acabar la seva experiència andorrana i ara als EUA continua estudiant català i fent projectes acadèmics sobre el Principat, que sense oblidar-lo assegura que hi vol tornar.