Crear el factor sorpresa

Manel Muñoz, o com es fa dir als escenaris, DJ Garden, es va iniciar al món de la música tocant el violí. D’aquest va passar al piano i finalment ha enfocat la seva afició a ser discjòquei. És de la Massana, té divuit anys i està cursant primer curs de la carrera d’engi­nyeria en sistemes audiovisuals. Tot i que punxar l’apassiona, es vol dedicar professionalment a dissenyar equips de so i vídeo, i el seu somni és tenir una empresa de disseny i creació de material sonor i gràfic.

El jove s’inspira en els seus referents artístics per crear. Armin van Buuren li fa sentir que la música pot ser emotiva i passar de l’alegria a la tristesa, W&W desprèn una energia enganxosa i Sefa el motiva per la música melòdica que crea. Però la seva verdadera revelació va ser quan amb onze anys va anar a la sessió de Martin Garrix a l'Andorra Mountain Music. “El vaig veure quan va venir a Andorra, em vaig quedar enlluernat, el portava escoltant des dels onze anys”, recorda Muñoz. D’altra banda, per compondre les cançons no tan sols se centra en altres músics, “m’inspiro en fotos o records, m’ajuden a crear”, confessa.

Tot i que punxar és una afició, s’ho pren seriosament. “Per guanyar-te el públic a vegades li has de donar el que vol i jo vull crear bons records, barrejo cançons que en principi es podria pensar que no tenen res a veure, però al final tot flueix i funciona; creo un factor sorpresa”. No s’encasella en cap estil musical, “el que punxo va segons el dia, en general el que faig és electrònica, tiro pel trance, el house, el hard, el big room i fins i tot pel pop o el jazz”, explica el DJ. Tanmateix, té clar quin és el gènere que deixa a part: “De reggaeton no en punxo, sé que a la gent li agrada, però jo faig de discjòquei perquè m’apassiona, no vull estar obligat a res, si em venen a demanar aquest estil i n’he de punxar alguna cançó la reversiono, en poso un parell perquè no es queixin i les reversiono”, confessa Muñoz.

Fins ara ha punxat en diferents esdeveniments, com la festa major de l’Aldosa, la de Sant Julià o el Canòlich Music Andorra. “Al Canòlich vaig poder compartir escenari amb el meu company AlexGR, va ser una gran oportunitat, al principi no les teníem totes, estàvem nerviosos, però l’esdeveniment era reduït i el públic va ser mol proper, receptiu i entregat, en tinc molt bon record”, declara amb emoció.