L'hora dels mil·lennials
Talent innat per interpretar
Canòlich Giribet és actriu de la jove companyia de teatre
La quarantena va fer sorgir l’interès de Canòlich Giribet, actriu de la Jove Companyia de Teatre, per la interpretació. L’obligació d’estar tancada a casa va portar Giribet a aficionar-se a mirar sèries i pel·lícules, primer per entreteniment, més tard com a mètode d’aprenentatge. “Em passejava per casa copiant escenes que havia vist als personatges”, explica l’actriu, afirmant que sobretot es va centrar en musicals tot i que “cantar mai ha estat el meu fort”. Una de les pel·lícules que més van reproduir és La la land, així com d’altres de comèdia que, a diferència d’aquestes, no solia imitar tant. Giribet assegura que abans d’això no havia tingut “cap mena d’interès” per la interpretació. “Vaig tenir clar de seguida que m’agradava i que m’hi volia dedicar”, explica.
Amb la il·lusió de poder aprendre’n molt més va començar a fer classes a l’Animal Escola de Teatre i més tard va presentar-se a les proves per accedir a la Jove Companyia de Teatre. “Feia molt poc que havia començat i potser el meu canvi és el que més es veia. Sento que ho faig bé gràcies a les ganes que tinc i hi poso, em surt molt innat”, afirma. La laurediana de 17 anys està cursant segon de batxillerat i ja pensa en el futur. Canòlich Giribet menciona que abans de la quarantena “estava molt verda” i no tenia ni idea a què es volia dedicar, “potser hauria fet periodisme, com la meva mare, però vaig acabar descartant l’opció”. Ara, se sent molt satisfeta de tenir clars els seus desitjos i s’està preparant per presentar-se a les proves d’accés per entrar a l’Institut del Teatre de Barcelona o al de Madrid. També manté com a tercera opció l’Eòlia, “tot i que és privat”, però la manté perquè accedir a l’Institut del Teatre “és molt difícil perquè hi ha molt poques places i molta gent que s’hi presenta”. Amb tot, la jove assegura que li agradaria molt “entrar al món” i té preferències per dedicar-se al cinema. Per complir-ho, preveu ja l’any vinent començar-se a apuntar a càstings per veure com funciona i així poder-ho compaginar amb la formació.
L’actriu, tot i tenir poca experiència en el món teatral, va interpretar Troianesun paper “poc destacat, però molt dur”. Concretament, interpretava un monòleg d’una dona que havia estat violada. Per posar-se al seu lloc va ser-li de molta ajuda veure pel·lícules i sèries que li “transitessin el sentiment de ràbia”.