L'hora dels mil·lennials

Treball i constància

Berta Miquel és gimnasta rítmica

Berta Miquel

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Cursa primer de batxillerat i compagina els estudis amb la passió, la gimnàstica rítmica. La Berta Miquel té 17 anys i entrena de dilluns a dissabte quatre hores al dia, i tot i que li agradaria dedicar-s’hi en un futur ho veu difícil. Els seus plans de futur són continuar combinant l’esport amb els estudis de Dret a Barcelona que vol iniciar en dos anys. “Tenim pensat que pugui entrenar durant la setmana a Barcelona i poder venir els caps de setmana a entrenar com estic fent ara”, explica Miquel.

Els seus pares van decidir quan tenia sis anys que era una bona edat perquè comencés a practicar un esport. “Em van apuntar a diversos campus per saber quin esport m’agradava, vaig provar l’hoquei, l’esport que practiquen els meus germans, però no era el meu fort”, recorda la gimnasta.

Miquel és una de les esportistes becades del programa de tecnificació ARA i entrena al Centre de Tecnificació Esportiva d’Ordino. El 25 d’abril passat va finalitzar 49a a la Copa del Món de Bakú, i ara es prepara per al Campionat Europeu de gimnàstica rítmica a Bakú, a l’Azerbaidjan, que tindrà lloc del 17 al 21 de maig. “En tinc moltes ganes i estic molt motivada. El Campionat Europeu és una de les fites més importants de gimnàstica rítmica i espero poder fer una bona representació d’Andorra”, explica Miquel.

La gimnasta reconeix que “durant aquests dies estem preparant les properes exhibicions, i repassant les passades estic adonant-me que no estic fent un bon exercici amb les maces”. Alhora, no sap decidir quin és el seu aparell de rítmica preferit. “En la gimnàstica rítmica utilitzem cinc aparells, el cèrcol, la pilota, la cinta, les maces i la corda. Tots m’agraden, no sabria dir quin és el que prefereixo, però és cert que psicològicament el que m’afecta més és el cèrcol.”

La Berta es defineix a si mateixa com a “constant i treballadora”, i agraeix als familiars el temps i l’interès que li dediquen. “Els meus referents són els meus germans, ens portem uns quants anys i gràcies a ells he vist què és estimar un esport i els esforços que hi han dedicat”, explica Miquel.

Alhora, l’andorrana reconeix que “a causa de l’esport no puc fer totes les activitats que fan els meus amics, com ara poder quedar o sortir de festa tant com voldria, però la passió que tinc per la rítmica compensa”.

tracking