Teatre per viure moltes realitats

La timidesa va portar Inés Abrantes al teatre. “Em feia moltíssima por parlar en públic i potser m’ajudava”, explica la jove, recordant que aquella recomanació d’una amiga quan tenia onze anys s’ha convertit en la professió que vol exercir “perquè m’encanta el teatre”. De moment el somni s’ha vist lleugerament truncat perquè fa uns mesos ha hagut de deixar els estudis d’Arts Escèniques que feia a Màlaga i ha tornat a Andorra. “Són quatre anys i n’he fet dos i compto quan pugui tornar a formar-me. Vaig haver de desfer els meus plans i em vull dedicar a les arts escèniques quan pugui”, comenta la massanenca de 23 anys, que assegura que està “mirant com serà el meu futur i m’estic adaptant al nou ritme de vida”.

Inés Abrantes ressalta que en la formació ha après “molt, tècniques diferents, però encara em queda per aprendre, per fer el pas a professional em falta estudiar”. Preveu la possibilitat de treballar en l’àmbit de la traducció perquè la primera carrera que va fer va ser Llengües a Portugal i seguir formant-se en el teatre perquè “les arts escèniques potser no donen tanta estabilitat, però és el meu somni, ser actriu professional i si no, seguir fent teatre sempre”. A Màlaga ha representat Play Off, amb un repartiment totalment femení, escenes de la tragèdia grega Antígona i Les bruixes de Salem, que li va agradar especialment.

En el retorn ha reprès el treball amb el grup massanenc The Teen Project, al qual estava quan va marxar a Màlaga, i està donant un cop de mà als petits als assajos i en les representacions amb els canvis d’escenari. Inés Abrantes destaca que el suport del comú ha estat essencial per tirar endavant les iniciatives de The Teen Project i per tornar a la interpretació vol encoratjar els companys a assajar Respira, l’obra que havien començat a treballar, “i m’agradaria reprendre-la com a actriu, és difícil quadrar ara i fa falta compromís, que la gent hi vagi”.