Buscar les oportunitats

Acavall entre Barcelona i Andorra, Elena Santiago viu entre rodatges, càstings i tasques de direcció artística. L’actriu descriu la seva vida actual com “un puzle de llocs i horaris, en el millor dels sentits”. En acabar els estudis a l’Institut del Teatre va crear una petita companyia amb uns amics que va fer mentre estudiava i amb els quals va posar en marxa un projecte “molt xulo que va rodar fins al 2019”. Paral·lelament, va aconseguir els seus primers papers, arribant a actuar a Bèlgica. “Després em vaig trobar amb la realitat del mercat laboral”, explica l’escaldenca de 29 anys. Santiago va passar-se un any sense feina d’actriu perquè “la sort ve i va i no la pots controlar”.

Per tal de no aturar-se va començar a preparar coses pel seu compte, incitant la posterior generació de materials “d’on han sortit molts projectes”. “És el gran aprenentatge que en trec, els actors, si esperem que ens truquin, podem morir asseguts a la cadira. Esperar és un verí a la professió”, assegura Elena Santiago.

De petita tenia vocació per la veterinària, però també un interès de sempre pel cinema que li venia de casa. No va adonar-se de la seva passió per la interpretació fins als 15 o 16 anys, mentre feia classes de guitarra a la Llacuna. “M’agradava i encara en faig, però notava que no acabava de sentir-me el 100% bé, ho veia com a afició però continuava tenint inquietuds artístiques”, indica. Santiago pujava fins al quart pis de l’edifici per trobar-se amb els seus mentors, mai sense fixar-se en les classes de teatre que feien al tercer pis. L’actriu, que ja havia fet classes al Sant Ermengol, va decidir apuntar-s’hi per provar. Li va agradar tant que quan estava a batxillerat i la falta de temps va portar-la a deixar un dels dos extraescolars es va decantar per deixar en stand-by les classes de guitarra. Tot i això, mai ha abandonat l’instrument, ni tampoc la música, i considera que el cant i la guitarra l’han ajudat a tenir “més material per al futur”. De fet, actualment continua tocant la guitarra almenys dos cops per setmana.

Un dels projectes actuals que més il·lusionen Santiago és la direcció de la nova obra de la Jocand amb la companyia Les molt il·lustres, que comparteix amb Txell Díaz. Entre els seus somnis hi ha accedir al Centre Dramàtic Nacional de Madrid i fer un màster d’actuació a Anglaterra.