Felicitat dalt d'un escenari

Judit Betbesé, actriu de la Jove Companyia Nacional d’Andorra, va descobrir la interpretació als tretze anys i des d’aleshores es descriu com una enamorada de l’actuació. Influenciada per la mare, que havia fet teatre anys enrere, a la jove se li va “encendre la bombeta” un estiu, mentre mirava sèries a Netflix. “Vaig adonar-me que volia transmetre emocions com els actors, no volia ser la que mirava la televisió o les obres de teatre, volia ser l’actriu”, explica la massanenca de dinou anys. Aleshores es va apuntar a l’Animal Escola de Teatre i més tard va entrar a formar part de la Jocand, amb qui ja ha interpretat Troianes i @mén, la nova proposta que s’ha estrenat a principi de mes.

Abans de descobrir el món de la interpretació confessa que anava una mica perduda, tot i que sempre havia tirat cap a un vessant més artístic. Considera que entrar a la Jocand ha estat “el millor que he pogut fer mai”, perquè li ha donat “experiència professional i referents molt importants”.

La jove comença ara una nova etapa que la portarà a estudiar un doble grau en Interpretació i Cinema i Cultura Audiovisual a Liverpool amb l’objectiu de formar-se per en un futur poder viure de la interpretació. La seva primera opció era accedir a l’Institut del Teatre, però no la van agafar i va decidir fer “una cosa superdiferent i que em permetia també estudiar el que m’agrada”.

Quan pensa en el seu futur, la massanenca només hi pot veure escenaris i el seu somni és “poder treballar cada dia i sense cap mena de dificultat, sigui econòmica o de feina, en aquest àmbit”, perquè assegura que “soc la persona més feliç del món quan estic sobre un escenari”. “La interpretació em permet desconnectar de tot el que m’envolta i endinsar-me en un món desconegut, diferent i màgic”, sentencia, tot afegint que “no puc trobar millor dedicació que la d’actriu, seria una feina que faria sense cap mena d’esforç”.

Confia que amb “actitud i esforç es poden aconseguir coses bones sempre”. Per això explica que es mostra oberta a tot en el futur, “sense tancar portes a res”, i espera “dir que sí a molts projectes i gaudir-los”. Sap que el de l’actuació és un món que és difícil, i que haurà d’acceptar molts nos, però prefereix veure les coses “des d’un punt de vista més optimista”.