Sensacions amb la guitarra

Estudiant al Conservatori Liceu a Barcelona, membre de l’orquestra de guitarres del Palau de la Música, professor en una acadèmia, membre d’un duet de mezzosoprano i un altre per a flauta. Roland Moles és un apassionat de la guitarra. L’escaldenc de 20 anys es defineix com “un intèrpret” a qui li agrada el que hi ha a l’escenari i les amistats que fa amb la música. “Tocant m’agrada veure que el públic està gaudint, jo només soc un transmissor, si el públic és molt receptiu són les sensacions que més m’agraden”, diu. Moles prefereix la música antiga, del barroc i el renaixement, i ara s’està aficionant al romanticisme perquè és el que li toca tractar al conservatori. El guitarrista es declara seguidor de les obres de Falla, Granados o Tárrega, “ i si puc escullo música antiga i compositors espanyols”, i ara s’està interessant pel flamenc i el folklore.

A la guitarra va arribar als set anys fent extraescolars. Va estar a punt de deixar-lo amb 11 anys “perquè era difícil, és una activitat poc social, has d’estudiar acadèmicament després de sortir de classe”, rememora el jove. Però no va abandonar. El professor que tenia a l’Escola de Música d’Escaldes va insistir “perquè deia que estava a punt de fer la transformació de no voler agafar la guitarra a no voler-la soltar”. I va encertar. “Em va donar l’empenta amb repertori nou i de seguida que tenia un moment l’agafava”.

El salt següent va ser al grau professional de l’escola de música de la capital i una època “molt xula” al Sant Ermengol, on recorda el professor de música, que “ens motivava moltíssim”, i van fer una banda que tocava a les festes del col·legi. El 2019 “em va picar la curiositat” i va marxar a Barcelona, on fa el títol superior i actuacions, “n’estan sortint moltes”, i vol fer esdeveniments a Andorra. Quan completi els estudis reglats farà “màsters perquè m’interessen moltes coses, és una carrera molt llarga, tota la vida s’ha d’estudiar”. L’aspiració és ser solista de concert en una professió “difícil, poc compensada econòmicament per les hores que li dediques, molt poc valoritzada”.

Ha atret amics a la clàssica portant-los a escoltar-lo i estima que no la coneixen per falta d’accés econòmic i perquè les noves tecnologies en streamming ja donen una llista “i la gent va a allò fàcil”. I lamenta que la música d’ara “harmònicament té poca qualitat i lletres supermasclistes i dubto que la gent sàpiga el que diu”.