Exterioritzar els sentiments

Cant, interpretació i dansa. Àlex Orona no concep el seu futur allunyat de les arts escèniques. Ho té clar “des de sempre” i assegura que “mai he tingut dubtes al respecte”. El jove de 17 anys, membre de Jo Dansa, es troba en un punt decisiu, el d’escollir en quin àmbit vol centrar els seus estudis. Un cop acabat el batxillerat, Orona voldria accedir a algun centre a Barcelona o Madrid per seguir-se formant en la dansa, el cant o la interpretació, tot i que considera que les tres modalitats són compatibles les unes amb les altres i que totes podrien ajudar-lo en el futur. Va descobrir la dansa als quatre anys, després de provar “una mica de tot”. Bàsquet, tennis, atletisme, natació, però “sempre m’acabaven desapuntant”. Fins que va trobar la dansa i “em vaig quedar aquí”. Actualment entrena contemporani, sexy style, jazz i danses urbanes a Líquid Dansa, i ho combina amb les seves classes d’interpretació a l’Animal i de cant a Stars Academy.

Orona considera la dansa “la meva manera d’anar al psicòleg” i “una via per expressar tot el que m’ha passat durant el dia i com em sento al respecte”. Aquest és el seu segon any a la Jove Compa­nyia de Dansa i destaca que el procés ha estat “completament diferent al primer any” i ha après “noves qualitats del moviment que no coneixia”. A l’agost van presentar Somiatruites, el nou espectacle, amb una presentació a l’Auditori Nacional d’Andorra, a Ordino, “molt impressionant”. “No esperàvem tanta audiència, estava ple de gent jove i ens va emocionar molt”, detalla.

A part d’expressar els seus sentiments amb el moviment, el jove artista també té facilitat per expressar-los mitjançant la veu i els instruments. Ara ha recuperat les seves classes de piano i avança que està treballant en l’elaboració d’una cançó amb Bernat Torra. També s’ha presentat a càstings de programes de televisió de cant. El teatre també li ve de petit, ja que en feia com a extraescolar fins que el 2020 va començar a fer classes a l’Animal Escola de Teatre.

Àlex Orona lamenta que a Andorra “es priva molt la dansa als nois” i exposa que “nosaltres també podem fer projectes de ball”. En aquest sentit, explica que “és sentir-te còmode, que estàs al teu lloc, i jo m’he trobat en la dansa”. “No cal fer una crida”, afegeix, però “si els nens vinguessin des de petits a provar la dansa, molts més s’hi quedarien”.