L'hora dels mil·lennials
Fer sonar l'himne a Andorra 2025
Lia Povedano és judoka becada pel programa ARA
Va descobrir el judo als 16 anys, quan un professor d’educació física va animar-la a ella i a un grup d’amigues a provar-se en aquest esport i “des d’aleshores m’hi vaig quedar”. Lia Povedano va ser l’única que després d’aquella primera classe de judo va decidir fer-ne una altra, i una altra, i així successivament. Dani Garcia, actual coordinador esportiu de la Federació Andorrana de Judo i professor d’educació física de Povedano ara fa deu anys, va ser qui la va animar a iniciar-se en l’esport. Abans, la judoka va passar pel futbol i també pel ball, disciplina que va practicar durant molts anys. Al principi combinava la dansa i el judo, però finalment va acabar decantant-se per aquest últim. L’encampadana, de 26 anys, considera que tot i que “mai és tard per a res”, va trobar l’esport tard, apuntant que els seus companys van començar de molt petits. “Vaig haver de cremar ràpidament moltes etapes i fer tot l’aprenentatge tècnic ràpidament”, explica, destacant que “el primer any vaig canviar quatre cops de cinturó”.
Lia Povedano ha trobat en aquest esport “molt de benestar i disciplina”, perquè “m’ajuda a tenir les coses clares, a lluitar pel que vull i a aprendre molt de mi mateixa”. L’esportista se centra aquesta temporada a “competir bé”. Dos anys després de la temporada d’aturada que va fer després de la covid, Povedano es disposa a “pujar una mica el nivell de competicions”. El seu objectiu és tornar a les competicions internacionals. Entrena dos cops al dia i ho compagina amb la feina de mestra d’educació física a l’escola andorrana de Canillo i el Pas de la Casa, i els estudis d’un màster en necessitats educatives especials. La judoka indica que el més important per aconseguir arribar a tot és “aprofitar el temps lliure i organitzar-se molt”.
L’encampadana preveu la seva continuïtat en el judo encara “uns anys més” i assegura que es veu a Andorra 2025 i “més endavant també”. De fet, explica que un dels seus somnis és aconseguir un or en la competició que tindrà lloc d’aquí a dos anys al Principat: “Sentir l’himne a casa envoltada de la meva gent seria espectacular.” L’esportista valora molt positivament el suport que rep des de fa anys de Govern a través del programa de beques ARA, destacant “professionals espectaculars”, però lamenta que el judo no és dels esports amb més inversió al país.