Ganes d'ajudar i ensenyar

Després d’estudiar i exercir de fisioterapeuta, Xènia Cerqueda va veure que “no era la meva vocació” i va emprendre un altre camí. Es va matricular a Magisteri “perquè els nens sempre m’han agradat” i aquesta passió la va portar a la Casa Maín, a Santa Cruz de la Sierra, a Bolívia, com a voluntària de Cooperand. L’ONG andorrana treballa amb les monges del centre per a nenes des dels 3 fins als 18 anys acollides perquè han patit “situacions complicades d’abusos, abandonaments i maltractaments”, relata la jove de 27 anys d’Andorra la Vella des de Vitòria, on fa un trimestre de l’últim curs de la carrera.

La germana gran havia fet ja el voluntariat “i em va sorgir la curiositat”, i a més la família té apadrinades dues menors bolivianes. El juliol del 2022 hi va anar cinc setmanes i aquest estiu hi ha fet una estada de 4 setmanes, i tot i que la germana li havia explicat l’experiència assegura, que “és un altre món, una altra realitat de la que viuen els nostres nens. És impactant al principi, són nenes sense recursos, sense famílies”. La tasca principal que va fer va ser “estar amb elles, acompanyar-les, escoltar-les, preparar activitats lúdiques i donar-los amor, que els fa molta falta”, remarca la jove.

Xènia Cerqueda assegura que de vegades no compartia alguna qüestió de gestió del centre, però “s’ha de donar les gràcies a l’Església, perquè els dona un lloc on dormir, tenen un plat a taula i poden estudiar”. I recalca que a moltes de les nenes els serveix perquè se’n surtin, estudiïn i no vulguin fer el mateix però “n’hi ha que volen tornar a casa, es porten malament perquè les expulsin i repeteixen el mateix patró, tenen normalitzat el que han viscut; que els pares les peguin, per exemple”.

La jove descriu l’experiència d’allí “com una muntanya russa, perquè cada dia passen coses, hi ha situacions complicades i sents impotència perquè veus que no hauria de ser així, hi voldries fer molt més”. Tampoc és fàcil la tornada, carregada d’emocions, i amb el contrast de veure “la sort que tens, d’una família que t’estima, que aprens a valorar” i veu “esperançador” que amb la gent amb qui parla es consciencia, es motiva “i valora més el que tenim”.

El futur el preveu “sent professora” potser primer a Andorra “i després crec que aniré cap allà, per ajudar la gent, és el que m’omple més i ajuntaria les ganes d’ajudar, que m’agraden els nens i ensenyar”, conclou la jove.