Treure el nen que tens dins

Voler dedicar-se íntegrament al món de l’actuació és quelcom difícil, però l’andorrana Lua Roca té clar el seu objectiu. La jove de 24 anys s’està obrint pas damunt dels escenaris i ja ho ha demostrat actuant en nombroses obres, com Temps era temps... 1993, Entre bambolines, Els Pastorets, La tercera onada, La dama blanca i també ha participat en alguns anuncis. Tot i els diversos formats en els quals ha actuat es queda amb el teatre, ja que considera que “m’agrada estar en el moment, que sigui tot seguit, que un problema tècnic no intervingui en l’actuació; el cinema és més discontinu”.

A casa seva cap dels seus familiars s’ha dedicat professionalment a res relacionat amb l’actuació, “els qui han actuat en alguna ocasió ha estat com a hobbie”, assegura Roca. No va ser fins als 10 anys que els seus pares van inscriure-la a teatre, “fins als 16 o 17 anys no vaig verbalitzar que volia ser actriu per por, és una professió difícil d’acceptar per molta gent, però ho havia sabut sempre, que ho volia ser”.

Per aquesta raó va decidir iniciar els estudis en direcció de cinema, tenint en compte la dificultat de poder treballar únicament en l’actuació i en l’actualitat compagina les dues feines. El seu somni el té clar, “poder crear una companyia de teatre i dedicar-me íntegrament a l’actuació”, declara Roca. Ara per ara, l’actriu va seleccionant feines a mesura que se li ofereixen: “Estic treballant per Andor­ra i Espanya, però a mi el que m’agradaria és poder dedicar la meva carrera a treballar al país.”

Entre els seus referents i que han animat l’andorrana a prendre la decisió de voler-se dedicar a aquesta professió es troben actrius com, per exemple, Carla Segura, de la companyia T de Teatre, que va ser un referent des de petita amb Jet Lag, o actrius més reconegudes internacionalment com ara Meryl Streep o les joves espanyoles Carolina Yuste i Vicky Luengo.

Si alguna cosa té clara Lua Roca és al que es vol dedicar i tot el que comporta. “Vull dedicar-me a actuar i poder dormir tranquil·la, hi ha molta precarietat en aquest món”, confessa. D’altra banda, vol animar tot­hom que tingui la intenció d’iniciar-se en aquest món que ho faci, “és molt fàcil actuar, és jugar i treure el nen que tens dins, ara el més difícil és triomfar”, assegura l’actriu.