Conèixer el món ballant

Entre els nou i deu anys els pares de Berta Picanyol van decidir inscriure-la a dansa. Ara, vuit anys després, està estudiant a l’Epsedance, una escola de Montpeller, per arribar a ser professora de dansa. La massanenca va començar en l’esport quan era petita, amb la gimnàstica rítmica, però per la seva manera de veure el món va decidir que la disciplina més apropiada per a ella era la dansa. “Tinc una manera de veure el món diferent, la dansa en comparació amb la gimnàstica rítmica té una perspectiva més d’art”, explica la jove.

Els estudis que està cursant des de fa tres mesos acabaran en tres anys. “Ara estic fent primer, aquest any és més físic i preparatori, si acabo obtenint el curs tindré el diploma de ballarina”, assegura la jove. Pel que fa als dos anys següents, si els finalitza acabarà obtenint el títol de professora de dansa.

Tot i que per a alguns pares podria ser difícil d’entendre que la seva filla es volgués dedicar íntegrament al món de la dansa, no s’ha aplicat als pares de la Berta. La meva família ha sigut sempre molt esportista, el meu pare i el germà han fet hoquei patins i la meva mare ha patinat”, i afegeix que “la meva àvia ha sigut un dels meus referents, ella ha sigut actriu de teatre, d’aquesta manera m’he pogut nodrir de cultura a casa meva”.

Tot i que en aquests moments està vivint a França, continua formant part de la Jove Compa­nyia de Dansa. Els seus inicis també van ser a Líquid Dansa i en aquests va trobar els seus referents. “Les persones que m’han inspirat han estat els meus professors, com la Pauline da Costa i en Martí Güell”, afegeix Picanyol. Encara li queden tres anys de formació per ser professora de ball, però té clar que aquí no acabarà la seva formació: “M’agradaria fer una car­rera universitària que pogués estar relacionada d’alguna manera amb la dansa, com la nutrició o la fisioteràpia.”

La Berta té clar que per ser una bona ballarina s’ha de moure: “Vull viatjar pel món i veure diferents danses, anar més enllà dels balls europeus, obrir la ment i veure el que em pot proporcionar el futur.” Picanyol afegeix que “tothom que vulgui ballar que ho faci, s’han de deixar portar, que no es posin barreres, que la dansa no estigmatitza i tothom pot ballar”.