Expressar sentiments i angúnies

Una cançó el va inspirar per al relat de narrativa fantàstica amb el qual va guanyar en la categoria de joves del concurs del comú d’Encamp, explica Laia Martínez. No és el primer guardó que obté la jove de 16 anys, estudiant de primer de batxillerat a l’Institut Espanyol, que voldria arribar a escriure una novel·la. La història premiada “era una mica una crítica a la societat” i està protagonitzada per un home que ajuda una nena petita buscada pel govern a fugir des d’Amèrica cap a Europa, “en adonar-se que és just ajudar-la decideix deixar-ho tot i sortir de la zona de confort”, comenta l’autora. Un escrit fantàstic que li va costar una mica fer “perquè sempre escrivia fantasia i vaig passar al realisme i no em sortia fer fantasia, vaig haver de forçar el cervell”. Ja havia fet relats sobre Txernòbil, el maltractament animal i la por a l’abandonament narrada per un gos, o sobre trastorns mentals, que havien rebut premis. Amb l’escriptura “sento que m’evadeixo i m’agrada expressar els meus sentiments, les meves angúnies en la pell dels meus personatges”, descriu la jove de la capital.

Li agrada molt la lectura per l’afició que li ha inculcat la mare, “tot i que no tinc gaire temps”. Amb 8 anys, després de ser lectora de còmics, es va llegir la primera novel·la i es decanta per la narrativa de tot tipus.

La jove vol estudiar un doble grau en Dret i Economia en una universitat a Estrasburg i contempla la possibilitat de dedicar-se a l’escriptura però “és un pla B perquè és difícil començar, s’ha de divulgar, i aniré a poc a poc”. Escriu “quan em ve una idea al cap, la vaig desenvolupant i normalment no començo a escriure amb la història pensada”, de vegades amb música de fons “que em transporti a l’escena” i potser farà el curs per aprendre sobre escriptura tal com li ha ofert el pare. Laia Martínez entén que no es fomenta la lectura ni l’escriptura en l’etapa escolar i té companys que no fan ni les obligatòries perquè agafen un resum del llibre d’internet. Afirma que les xarxes socials estan molt presents en la vida del jovent però no en la seva. “Soc una excepció, no en tinc, els amics se sorprenen i m’intenten convèncer, però no les necessito ni m’afecta per a les relacions amb l’entorn ni amb les amistats”, argumenta la jove, que les veu com un element de distracció perquè “no em sé organitzar i estaria moltes hores mirant vídeos”.