La màgia de no revelar res

Fa cinc anys, un company li va fer un truc de màgia a en David Marchan, estudiant de Formació Professional per ser educador social, i el va apassionar instantàniament. “Vaig viure un d’aquells dies en què t’inspires i et neix un interès per alguna cosa”. “Em vaig adonar que tinc un petit do, per així dir-ho. Tinc molta imaginació, creativitat i intuïció per als trucs”. Per a ell, és imprescindible per poder ser “un bon mag”. La seva zona de confort són els trucs amb les cartes. Requereix molta destresa i ell la té. “Em fa sentir lliure. És un moment d’escapisme, m’oblido de la realitat i del dia a dia”.

El que caracteritza en David és el compromís que té amb l’autoaprenentatge. En la màgia és autodidacte. Tot el que sap fer ho ha après mirant vídeos sol a Internet i consultant tutorials. “Els faig un i altre cop, finalment acaben sortint. És part del viatge”, assegura. Però també té trucs de creació pròpia. “Alguns me’ls he inventat jo”. “No és fàcil, però si t’ho proposes te n’acabes ensortint”, afegeix.

Ara per ara, s’hi dedica lúdicament i ho posa en pràctica amb el seu entorn, familiars i amics. Però, també fa els trucs als autobusos públics. “No descarto portar-ho a un següent nivell”. De fet, ha fet màgia ocasionalment en esdeveniments de carrer. “En Marc Ferrer em va convidar a pujar a l’escenari quan va actuar a la Fada Ignorant. Vaig poder fer un truc davant d’un públic i va quedar impressionat”, rememora el jove la vegada que va compartir un moment d’il·lusió amb un dels seus referents en la disciplina. El que més satisfà a en David és el misteri que desprèn quan fa els trucs. Li agrada deixar la gent bocabadada. “Realment, va per dies. De vegades surten bé, de vegades no tant”, confessa.

Però està orgullós de dir que, en la majoria de les ocasions, el feedback és positiu. “Sols destapar els teus trucs?”. En David diu que no. “No m’agrada revelar per revelar. Busco enganxar la gent amb la màgia de no revelar res”. Realment, li sembla contradictori i es posa en la pell dels que ho volen aprendre. “D’alguna manera o d’alguna altra, algú m’ha hagut d’explicar els trucs, sinó no els sabria fer. Però, crec que si no t’hi vols dedicar, és millor no saber-ho”. En David té clar que “a molts no els atrau la màgia”, però li agrada que “la gent faci el que li fa feliç. Si t’agrada el que fas, doncs endavant”, pronuncia ferm l’apassionat.