Reinvindicar a través de l'art

“Sempre, des de ben petita, m’ha encantat dibuixar. Ara sé que m’hi vull dedicar.” L’Anna Simonet té 24 anys i està tot just acabant el grau en Belles Arts a la Universitat de Barcelona. Va guanyar recentment el segon premi de dibuix i pintura en la categoria d’adults del Talentejant, impulsat per l’Espai Jovent del comú d’Escaldes, i té clar que es vol entregar a l’art. La jove confessa que escollir els estudis “no va ser una decisió fàcil”, però les persones més properes del seu entorn la van animar a perseguir el seu somni.

L’Anna defineix la seva obra com a “única” i “personal” amb pinzellades reivindicatives. Explica que el seu objectiu és despertar consciències sobre temàtiques de caràcter social, com ara la salut mental o l’autoestima, i desmitifica estereotips imposats per la societat. Sobretot, orientats en la idea de la bellesa, la corporalitat i la feminitat. A base de vivències personals i de tercers, plasma la seva manera de veure el món i fa una crítica del que creu que no és correcte: “Si pinto no ho faig únicament per mi. Ho faig també pel públic. Intento fer arribar alguna cosa a través d’un relat.” Justament, un dels quadres presentats al concurs exposa una dona encotillada que emula “les falses il·lusions dels cossos prims i la cultura de la dieta”. L’Anna referma que aquests són tòpics força comuns entre el jovent.

El procés creatiu que executa és molt evolutiu. Des de l’esbós fins al resultat final “vaig fent proves fins que aconsegueixo alguna cosa que em cridi l’atenció i ho exploro”. Per a ella, no es tracta d’una ciència certa i sempre tracta d’anar més enllà i allunyar-se del marc acadèmic: “És un camí d’exploració.” De fet, altres camps artístics en els quals està immersa són la fotografia i la moda. Gràcies a ells, intenta fer sinergies entre les matèries “per trencar la barrera entre l’art i la persona”, explica. De fet, el seu projecte de final de carrera consisteix a confeccionar una revista i més endavant es planteja cursar un màster per especialitzar-se en organització i direcció de fotografia per a revistes.

L’Anna té clar que ha trobat el seu lloc en l’àmbit, tot i que recolza que cal profunditzar més. Està pensant tornar a Andorra i exercir al país una temporada per potenciar les seves obres, com ara participant en concursos o formant part d’exposicions. No descarta, però, perseguir el seu somni a l’estranger.