Ser història de la natació

En Patrick Pelegrina s’ha estat preparant, aquestes darreres setmanes, per als Campionats d’Espanya, on va finalitzar en quarta posició a la prova dels 100 metres braça. Actualment està concentrat en els campionats de Catalunya, i el seu repte és realitzar una bona marca per poder aspirar a participar en els campionats europeus i mundials de natació. I aquesta preparació la combina amb els estudis d’enginyeria informàtica. Amb 22 anys, s’acaba de graduar a la Universitat de Lleida i representa Andorra a les competicions de natació. Actualment viu a Barcelona i entrena al Club Esportiu Mediterrani, on està “la mar de bé”, com diu ell. “Dilluns, dimecres i divendres em llevo a les cinc del matí i començo a entrenar-me a les sis”, explica en Patrick, que també diu que entrena cada dia a les tres de la tarda, exceptuant els diumenges, que té festa i aprofita per descansar. “M’entreno molt dur per poder arribar a ser història de la natació andorrana.” L’entrenament el combina amb l’aprenentatge d’idiomes. Estudia anglès i alemany i el curs vinent pretén cursar un màster en matemàtiques, la seva principal passió professional.

En Patrick reconeix que la natació no sempre dona els resultats que un s’espera, i apunta que s’ha de tenir el dia. “Porto al món de la natació des dels 3 anys, no puc dir que sigui una afició, és com un feina temporal”, destaca. Li agrada molt el que fa, però reconeix que li costa molts esforços i sacrificis. Lamenta no haver pogut socialitzar el suficient o estar més estona amb els seus amics. Com a exemple, posa l’obligatorietat d’anar-se’n a dormir d’hora la nit abans dels dies que es lleva a les cinc del matí, i que li impedeix poder sortir fins més tard.

Actualment és beneficiari de la beca per esportistes d’alt rendiment que concedeix el Govern, però no en pot gaudir del tot, ja que sempre s’ha estat entrenant fora del país. “A l’estiu, que és quan torno a Andorra, aprofito per gaudir dels serveis que m’inclou, com el psicòleg o el nutricionista, i les instal·lacions del centre de tecnificació d’Ordino.” En Patrick encara es veu amb ganes de seguir competint, almenys durant quatre anys més, fins als jocs olímpics del 2028. “M’agradaria poder tornar a viure a Andorra, el país on he nascut i represento, però ara mateix no puc.” Els estudis el mantenen lligat a Barcelona, però el seu futur és a Andorra.