Marxar per no entrenar sol

Entrenar a Madrid per representar Andorra. Aquest és el cas de Pol Moya, un jove atleta de 27 anys que ja ha representat el Principat diverses vegades, entre les quals els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro el 2016.

“Vaig acabar el grau el 2019 i tot aquell any vaig estar a Andorra entrenant sol. Per això vaig marxar a Madrid, perquè no m’agrada entrenar sol i necessitava gent que em pressionés, gent amb qui compartir suor, penes i alegries, i també perquè a Madrid hi havia el millor grup d’Espanya de mig fons.” L’atleta entrena amb la ment posada en els Jocs dels Petits Estats que se celebraran l’any vinent al Principat, en què vol fer un gran paper.

Moya ha començat a treballar d’enginyer informàtic per a una empresa multinacional, però ara per ara només hi dedica dues hores al dia. “Vaig començar al gener i ho faig per guanyar experiència professional per a quan em retiri”, remarca l’atleta. “La meva feina continua sent l’atletisme”, ja que entrena cada dia de la setmana en sessió matinal d’aproximadament dues hores. “Els meus reptes són baixar d’1’46’’00 als 800 metres, que és una barrera important, però crec que la puc superar. També m’agradaria superar la meva marca dels 1.500 metres i acostar-me als 3’34’’00, trencant així la barrera de 3’35’’00.”

Els Jocs Olímpics de Los Angeles del 2028 són el repte de futur del jove atleta. “Amb el suport necessari, tant del Govern com del Comitè Olímpic Andorrà, m’agradaria preparar-me i intentar-ho. És un repte ambiciós, perquè cada dia està més cara la plaça, però crec que en els 1.500 metres tinc bastant futur i ho intentaré si se’m dona el suport necessari.” Encara no ha demanat el suport de les institucions, “perquè tot just acabem París”, però sí que gaudeix de la beca Elit del Govern, la qual li permet estar a Madrid entrenant i dedicant-se gairebé exclusivament a l’atletisme, i quan torna a Andorra “per Nadal, Setmana Santa i quan fa molta calor a Madrid”, també pot anar al psicòleg, fisioterapeuta o nutricionista del Centre de Tecnificació d’Ordino.

“Al nivell actual m’hi veig fins a Los Angeles, i a partir d’allà hauria de mirar com estic”, apunta Moya, fill d’atletes. “La mare encara corria amb mi al ventre i el pare em portava a les curses amb cotxet.”