Vida organitzada per la música

Estudia segon de batxillerat científic al col·legi María Moliner, fa set hores de classe al Conservatori de Música de la capital per setmana, toca tots els dies a casa, entrena unes cinc hores de natació setmanals a nivell competitiu i té vida social “perquè com a jove que soc és fonamental”. Una organització que Cesc Joval atribueix al món de la música. El jove de 17 anys, saxofonista amb la Jove Orquestra Nacional de Cambra (JONCA), ressalta que haver iniciat estudis musicals i autoimposar-se l’obligació de treure bones notes li ha servit per trobar temps per fer més coses “i en un principi semblava impossible però m’he sabut organitzar”.

Cesc Joval va arribar al Conservatori amb 7 anys perquè la mare n’era professora “i he continuat per voluntat pròpia perquè m’ha agradat”. Va començar fent violoncel i va canviar al saxòfon “perquè el professor, l’Efrem Roca, m’agrada molt i l’instrument també, perquè podia bufar i sortia un so molt bonic”. El jove de la Margineda ha completat el grau elemental de música i aquest curs acabarà el professional. “Podria continuar el grau superior, que és una carrera universitària, però no és la meva intenció perquè vull ser metge”, assenyala. Oftalmologia, dermatologia o cardiologia són les especialitats que l’atreuen ara però augura que potser durant la carrera n’acaba triant una altra.

Que no vulgui ser músic de professió no vol dir que sigui només una afició, un terme que veu “denigrant perquè és superimportant per a mi i l’he dedicat molt durant la meva vida”, reivindica el jove, destacant que “poca gent té la sort de saber música al nivell que jo sé, i estic agraït”. Els coneixements que acumula l’han portat a ser cridat per la JONCA des de fa anys, “una experiència molt enriquidora, et fa aprendre moltíssim i escoltar la resta, va ser un nou món entrar a una orquestra”. Participacions que són puntuals perquè el saxo no està inclòs a les orquestres simfòniques i no és un instrument fix en les actuacions. Aquest cap de setmana ha fet duo amb la clarinetista Clara Vila en el cicle En clau femenina, en què interpreten un repertori “molt variat, amb peces de Bach, Beethoven, Piazzola i de compositors moderns, hem intentat fer una cosa dinàmica”.

I per quan se centri en la medicina, vol mantenir lligams amb la música, i “vull que segueixi formant part de la meva vida, entrant a l’orquestra de la universitat, fent bolos o tocant en duo”.