Lluitant pel futbol femení

El somni de Marina Fernández era ser futbolista professional. La realitat amb la qual ha topat durant anys l’ha fet desistir. I ho ha fet sense traumes ni frustracions. “Ho he assumit bé perquè veus que els recursos no són els mateixos que s’hi aboquen cap al masculí i les teves prioritats canvien”, reflexiona la jugadora de l’FC Santa Coloma, on arriba perquè “valoren les capacitats i fa molts anys que aposten pel futbol femení”, després de sis anys a equips catalans.

Retorna després d’estudiar ADE i començar a treballar al LAUesport perquè “és molt difícil compaginar-ho i no podia baixar cada setmana” per jugar amb l’AEM de Lleida. “Per temps no em puc dedicar a l’esport que jo vull, i tenint una formació em tira molt més perquè amb el futbol pots cobrir les necessitats bàsiques”, argumenta la defensa internacional de 28 anys. Va tenir una experiència professional a Suècia, “és un altre món i quan vaig tornar vaig veure que millor els estudis, tenia 22 anys i se’m va acabar la il·lusió”, rememora. Hi va anar per fer la temporada, que es juga a l’estiu, i tot i que les condicions eren bones “em movia més el futbol d’aquí, hi ha millors jugadores a Espanya, però no hi ha recursos”.

La intenció ara és fer créixer la lliga andorrana amb l’experiència que acumula. “Que les noies que estan com jo i no es poden permetre baixar cada cap de setmana segueixin jugant aquí, perquè la majoria de jugadores bones estan a fora”, manifesta. Per aconseguir-ho demana “suport per al futbol femení, noies n’hi ha i les poden tractar com als nens, començant a les categories inferiors, però costa que els clubs s’hi fiquin”. Ella es va iniciar amb tres anys jugant amb els cosins a futbol sala i celebra el boom de nenes que volen ser futbolistes, alhora que recalca que “el que fa més ràbia és que els nens tenen oportunitats d’ençà que neixen i les nenes no”, i confia que les noves generacions puguin tenir les mateixes opcions que ells perquè “serà un premi per a nosaltres que no les hem pogut tenir”.

Entrena quatre hores per setmana i fa una hora diària al gimnàs. Per jugar amb la selecció ha de recuperar hores de feina o demanar dies no retribuïts i planteja que es considerin “absències justificades per representar el país”. Entrebancs que estima que han de fer pensar “per què molts esportistes ho deixen als 25 anys perquè no poden dedicar-s’hi i estan al millor moment”.