Sempre a correcuita

Carlos Mejía és una d’aquelles persones que sempre van a correcuita, i no només perquè tingui pressa. És una de les grans promeses del triatló nacional, disciplina que combina l’atletisme, la natació i la bicicleta. Fa unes setmanes, el jove andorrà de 20 anys es va penjar al coll la medalla de bronze a l’Europeu en la modalitat d’esprint, el primer trofeu internacional per a Andorra en aquesta especialitat. Estudia una carrera de llicència informàtica a Perpinyà, on ja cursa el tercer any, però treu temps per practicar l’esport que estima i amb el qual es vol guanyar la vida.

La disciplina és un dels motors que impulsen el triatleta a arribar a poder compaginar els estudis amb el triatló. “El que vull es continuar millorant cada dia i ser un dels millors, però no m’oblido dels estudis”, admet amb ambició el jove nascut a la Massana. “El meu objectiu per a l’any que ve és entrar al campionat d’Espanya elit, i a partir d’aquí, als europeus i als mundials, perquè ara estic a categoria sub-20”, explica. Per a això entrena dos cops al dia, de dilluns a diumenge, entre 18 i 20 hores setmanals. Abans d’entrar a classe, cap a les 6.30 del matí, fa la seva primera sessió de natació, després un cop surt de la Universitat, cap a les 18.30, comença el segon entrenament, en què combina l’atletisme i la bici.

Reconeix que compaginar-ho tot és una tasca difícil que “requereix molta organització”, de fet, admet que “el primer any em va costar molt, però ara ho tinc molt ben organitzat i sento que estic en un bon moment”. Tant és així, que es veu molt confiat de cara al pròxim mundial que se celebrarà a Torremolinos entre el 17 i el 20 d’octubre, “l’objectiu és quedar primer, m’estic entrenant molt i al final m’ho haig de creure jo, ningú ho farà per mi”, assegura el jove resident a Canillo. Tampoc perd de vista el futur més llunyà, amb una data clara, Los Angeles 2028, els pròxims Jocs Olímpics. “Faré tot el possible per poder estar a Los Angeles 2028, estar a uns Jocs Olímpics seria un somni complert”, explica amb la il·lusió d’aconseguir alguna fita important per a Andorra: “És un esport que no té història al país, però veig molt futur al triatló, perquè encara s’ha de desenvolupar del tot, començant pels més petits, és un esport molt maco i que no t’avorreix”. De moment, en la vida, igual com en la disciplina esportiva, haurà d’assolir “el límit” per arribar a la meta.