Emocions per treballar amb nens

Tan intensa ha estat l’estada de voluntariat de Meri Barajas a Bolívia que està pensant repetir l’experiència. La jove laurediana de 22 anys va passar el juliol en una llar de Cooperand a Santa Cruz de Paniagua donant suport a les nenes de cinc a 18 anys que resideixen al centre. “Els vaig agafar carinyo i ara estic fent un any una mica sabàtic, però m’estic organitzant per tornar a l’estiu més temps”, comenta des de Barcelona, on fa un curs de Cambridge per impartir classes d’anglès. Un idioma que coneix a la perfecció després de marxar amb 14 anys al Regne Unit d’acollida per a tres mesos i acabar quedant-se fins a fer el batxillerat. El salt següent va ser als Estats Units, on ha estudiat Psicologia i Educació Especial a Minnesota. La jove es mostra satisfeta de l’elecció perquè “estan molt avançats en el camp de la psicologia”. Ha format part d’un laboratori de projectes de psicologia cognitiva amb nens de quatre anys per determinar les diferències, si n’hi ha, entre els que van ser prematurs i els que van néixer a terme.

La presidenta de Cooperand, Carla Riestra, va contactar amb ella perquè té el perfil de voluntària de l’ONG, que treballa per millorar la vida d’infants en risc d’exclusió, i la jove va decidir embarcar-se en la proposta i anar acompanyada de la germana petita. De l’experiència a la llar “t’emportes molt per saber com actuar amb els nens i serveix per apreciar el que t’han donat els pares i el sistema educatiu”, destaca la jove, afegint que “emocionalment intentes no apropar-te gaire, no pots estar incondicionalment per a tothom perquè has de marxar i has de mantenir la distància, però és difícil”. Ha donat suport a les nenes amb els deures, s’ha ocupat de portar-les i recollir-les de l’escola i d’ajudar-les en tasques domèstiques, però també han tingut temps de fer activitats i excursions quan van començar les vacances escolars. Per a les menors la llar és casa seva perquè no conviuen amb les famílies i això fa que “tot el carinyo, l’han de treure, ens deien ‘mama’ perquè els sortia amb naturalitat”, relata la Meri.

La jove assegura que l’estada l’ha servit “per saber que vull treballar amb nens, en el món de la psicologia, encara no sé com”, però abans “vull moure’m pel món, primer per Europa”. I reivindica que “tenim una imatge de Bolívia que no és així, del Tercer Món, a mi no m’ha xocat tant perquè als EUA hi ha zones de molta pobresa”.