Ser gran mestre com a objectiu

Serni Ribera va començar a jugar a escacs de ben petit, amb només cinc anys. El pare i el germà, més gran, el van influenciar, ja que sempre jugaven a casa i ell tenia molta curiositat per saber com es desenvolupava el joc. “Llavors em van començar a ensenyar i més endavant em van apuntar amb un professor”, explica. A més de la influència a casa també era un joc que es practicava a l’escola, i això va ajudar a fer que hi seguís interessat i continués dintre d’aquest món. “Quan vaig ser més gran em va enganxar perquè és un joc difícil i sempre planteja reptes, mai jugues de la mateixa manera.” “Vull ressaltar el suport que sempre he tingut a casa per part dels pares i el germà, que sempre m’han ajudat a fer el que m’agrada i mai m’han tallat les ales.”

Fa uns dies, amb 17 anys, va guanyar el Campionat absolut d’Andorra després d’aconseguir la major puntuació en el total del torneig. En aquesta disciplina s’ha de viatjar molt a l’hora de disputar tornejos i sempre ha tingut el suport econòmic dels pares i de la Federació Andorrana. “Els escacs m’aporten molta diversió i em donen visió a llarg termini i la capacitat de preveure situacions abans que arribin. També em proporcionen la capacitat de concentració i de disciplina”, explica. Les partides mai són iguals, és un joc imprevisible i recalca que la vida és igual en aquest sentit. L’objectiu a llarg termini és arribar a gran mestre, que és el màxim títol que es pot assolir. “És un títol al qual han arribat menys de 3.000 persones”, assegura, i diu que se seguirà esforçant amb molta constància per intentar-ho.

Actualment, està cursant segon de batxillerat social i li agradaria fer un grau en Dret i Administració d’Empreses. “He escollit aquest vessant perquè m’agrada molt l’emprenedoria i tot el que està relacionat amb el fet de crear negocis i empreses.” A part dels negocis li agrada molt fer esport i anar al gimnàs per estar en forma. Per acabar, vol donar un consell a tots aquells que es vulguin dedicar al joc de les seixanta-quatre caselles: “El jugador s’ha de centrar a gaudir del joc i ha d’aprendre de les derrotes, ja que de les victòries no s’aprèn gaire.” El rei és la seva fitxa preferida perquè considera que tot el joc gira al seu voltant.