L'’handbol més solidari

L’esport et pot portar a ajudar altres persones arreu del món i gràcies a l’handbol Joan Ros ha pogut anar de voluntariat a Madagascar en dues ocasions. Ros estudia el batxillerat social al col·legi Sant Ermengol i juga al Handball Club Serradells des de fa set anys, i ara, amb 17, col·labora amb la iniciativa de l’Associació Handball School, que neix del mateix equip amb la intenció de formar professors d’educació física i membres de l’ONG Agua de Coco establerts al país africà. El jove explica que a partir dels contactes de l’entrenador, Edgar Serra, amb l’ONG establerta al Principat i present a Madagascar, es va impulsar el projecte de voluntariat amb els joves de l’equip. “Ens ho va proposar a tots i no m’ho vaig pensar gaire a dir que sí, ja que ajudar la gent m’agrada molt i el voluntariat anava com a prioritat abans que d’altres coses”, explica Ros, tot i que va ser més difícil convèncer els pares, però al final ho va aconseguir.

La primera vegada que hi va anar va ser el febrer d’aquest any, on durant deu dies va poder veure com era el dia a dia a la ciutat de Toliara. “La gent d’allà viu una vida molt complicada. Hi ha molta pobresa”, destaca el voluntari, mentre explica que la fundació col·labora amb l’escola Les Salines. “Durant el matí visitàvem l’escola i les instal·lacions de l’ONG, on ens ensenyaven com feien tallers, i a la tarda fèiem els entrenaments en un camp obert del poble”, relata, a més de comentar que en els entrenaments, d’una durada aproximada de tres hores, s’apuntaven fins a 40 nens i nenes cada dia.

La fundació subvenciona l’allotjament als participants, en un hotel solidari de Toliara, mentre que ells s’han de pagar els vols, el menjar i les despeses personals. “El febrer vam poder dur a terme el voluntariat sense problemes, però a l’octubre, quan hi vam anar, no vam tenir en compte que estaven de vacances”, explica Ros, tot recordant que només van fer una petita part de la feina que volien fer. “L’important, però, és que vam poder portar material d’handbol, com pilotes o xarxes, perquè els nens puguin seguir jugant”.

Ros remarca que “l’experiència et fa veure la vida d’una altra manera” i que el seu futur, encara indecís, estarà relacionat amb l’ajuda social.