L’escriptura obre portes

Que les contradiccions formen part del dia a dia de les persones és quelcom que ja sabem. Moltes vegades pensem que tenir-ne és una cosa dolenta, tot i que en molts casos obren portes, de vegades inesperades, i si no que li ho demanin a Jan Jethani, que ha sabut treure’n partit. El jove d’Andorra la Vella, amb setze anys, ha guanyat el primer premi, en la seva categoria, del primer Concurs literari sobre drets humans, organitzat pel Consell General i pel raonador del ciutadà. Tot i que sembli mentida, l’alumne del col·legi Sant Ermengol, que actualment està cursant primer de batxillerat, no està estudiant res que estigui relacionat amb la literatura. Res més lluny de la realitat, “m’agradaria estudiar enginyeria robòtica”, confessa el guanyador.

Tot i tenir present un futur molt diferent del de l’escriptura, el jove de la capital és conscient que aquest “hobby” li obre moltes portes, i és que aquesta afició li ve des de ben petit. “Al col·legi ja ens feien escriure i em vaig aficionar a escriure poemes”, explica en Jan. Reconeix que guanyar el concurs “no ha canviat res”, perquè sempre ha tingut clar que “faci el que faci continuaré escrivint”, però admet que l’anima a continuar fent relats i que l’ajuda a “veure que potser tinc també futur en l’escriptura”.

El relat que va presentar tracta sobre “una noia que explica la història de la seva àvia de Guinea Equatorial a través d’una carta que troba”. En la història explica com l’anciana va viure l’esclavitud i els maltractes als quals la van sotmetre, i “com això va inspirar la neta a estudiar història i dret”. Per iniciar una història, en Jan, tot i que pugui semblar contraproduent, comença la casa per la teulada. “Abans de començar a escriure penso en el final, llavors desenvolupo la història”, manifesta el guanyador del concurs literari, que afegeix que s’inspira molt en “personatges que em trobo al carrer i també en la meva família”.

Les muses visiten en Jan, sobretot, a la nit, que és quan té més inspiració. “Abans d’anar a dormir penso històries i em venen moltes idees al cap, i l’endemà les apunto”, un mètode que, reconeix, de tant en tant li juga una mala passada perquè “alguna vegada m’he oblidat del que he pensat la nit anterior”. El jove té molt clar que, tot i tenir el seu futur en mans de la robòtica, les seves seguiran escrivint, perquè “quan sigui més gran, amb més temps, tinc pensat escriure un llibre”.