Quan la passió s'esgota

El 31 d’agost del 2024 serà una data que l’Arnau Graslaub, probablement, mai oblidarà, “em vaig presentar al Campionat del Món a Andorra i vaig volar, perquè en el fons sabia que era la meva última carrera”, diu l’expilot de descens de muntanya en bici. El jove de la Massana, amb 20 anys, tot i tenir una gran carrera al davant, ha decidit deixar-ho tot. Ara es troba a Sant Quirze de Besora, treballant en una fàbrica als matins per poder estudiar a la tarda i així “poder tenir el meu propi negoci”, allunyat de la bici, però “sempre de la mà de l’esport”, explica el massanenc, que afirma que practica crossfit de manera seriosa, l’esquí i el futbol.

El descens de muntanya li va venir a l’Arnau sense buscar-lo. “Feia descens de muntanya amb el meu pare”, comenta, però “no va ser una decisió meva”. Quan va deixar Andorra per fer l’ESO i el batxillerat les portes de les competicions se li van obrir de bat a bat. “Em vaig apuntar a fer BMX i d’aquí em deriven a fer competicions de descens, i quan vaig a la primera competició de Catalunya quedo tercer, m’ho passo molt bé i vaig decidir entrar de ple en aquest món”, afirma l’Arnau. Un futur prometedor amb una passió que, de mica en mica, s’anava esmicolant. I és que, de vegades, tot i que sembla que es té tot a favor per poder complir un somni, el cap et diu que aquest no és el camí, i això li va passar al pilot de la Massana.

“Estava vivint un somni, però pensava on seria quan tingués 30 anys i em vaig dir: ‘He gaudit molt, però ara, què?’”, afirma l’Arnau, que afegeix que “no tenia temps ni espai al cap ni ambició per construir el meu futur, perquè estava al 100% per la bici”. Una situació que titlla de “bogeria”. “El punt d’inflexió va arribar en una Copa del Món, a França”, comenta. “Em vaig posar malalt i no vaig poder competir i, en comptes de fer-me ràbia, em vaig sentir alleujat, llavors em vaig adonar que passava alguna cosa”, assegura l’Arnau, que va acabar la temporada corrent a casa.

“Sempre m’he dit a mi mateix que quan arribi la sensació que això ja coixeja, pel respecte que li tinc a la bici, no m’oposaré a deixar-ho”, i aquest moment ha arribat. Sortir d’aquest món li ha permès tenir un temps que abans era impossible per poder formar-se. Tot i això, el seu adeu “no és definitiu”, i té molt clar que “alguna competició faré” i ja té en el punt de mira la pròxima Copa del Món a Andorra.