Una carrera d'altura

Davi Tenorio, amb només 19 anys, viu una carrera d’altura. El jove, nascut a Sao Paulo, però amb arrels a Andorra, ja ha complert un objectiu que “crec que és el de tot jugador de vòlei”: jugar a la lliga italiana, coneguda com la SuperLega.

Amb dos metres i tretze centímetres d’altura, era difícil pensar que no els aprofités per practicar un esport que li permetés treure profit de la seva superioritat física. I, és clar, si el pare és músic, el fill és ballador, perquè el seu pare, l’actual entrenador del Club Vòlei Andorra, és Daniel Mininel, també conegut com a Pequenho, i amb aquesta passió heretada, Tenorio ha sigut capaç de fer el que molts només somien, jugar a la millor lliga del món de voleibol.

“Des de petit he vist el meu pare jugar a vòlei”, comparteix Davi des d’Itàlia, on resideix actualment, per jugar amb el Lube Civitanova. “Sempre estava al pavelló, veient entrenaments i partits”, comenta.

Davi va arribar a Andorra amb només vuit anys, i amb deu “vaig començar la meva carrera”, al Club Vòlei Andorra. El 2019 va deixar casa seva, a Sant Julià, per embarcar-se en un projecte més ambiciós, marxar cap a Madrid, a la residència Blume, i amb 16 va fitxar pel Río Duero Soria, on va disputar dues temporades abans de fer el salt cap a la millor lliga del món.

“Hi ha molta diferència”, afirma Tenorio quan compara la lliga espanyola amb la italiana, de la qual manifesta que té “els millors jugadors de talla mundial”. “A Espanya no veus aquests jugadors perquè el nivell de la competició no és tan alt”, afegeix el jove bloquejador central del Lube Civitanova.

Tenorio només té ulls per a l’esport i hi dedica tots els seus esforços, perquè “el següent pas a la meva carrera és poder arribar a competir en uns Jocs Olímpics amb el Brasil”. Per això entrena tres hores diàries i, fins i tot, juga dos partits a la setmana, quan el seu equip ha de disputar la Challenge Cup, la tercera divisió de competició europea. Amb tot, no descarta continuar estudiant algun dia. “M’agradaria estudiar quelcom relacionat amb el disseny gràfic o la música”, comenta.

En Davi troba molt a faltar Andorra, sobretot “els amics i les festes majors”, i té molt clar que, quan acabi la temporada, tornarà. Però, de moment, continua centrat en una carrera que, tot i que sembli mentida per la seva altura, sembla no tenir sostre.