Gairebé fet a mida

Diga’m quin cotxe tens i et diré com ets. En el cas de la directora de l’Escola Andorrana, Ester Vilarrubla, aquesta frase sembla que té sentit, almenys parcialment. Vilarrubla és presumida i amant de l’estètica, i d’aquí que fa onze anys que té un Mini, un cotxe que no és ràpid ni potent, però que és bonic. “No entenc d’automòbils, el vaig triar perquè em va agradar estèticament”, assegura. Darrere l’elecció del color del cotxe, però, més que l’estètica, s’hi amagava la idea que el color vermell era l’emblemàtic, el dels primers models que van sortir al mercat.

Vilarrubla utilitza el Mini per anar per Andorra. El viatge més llarg que recorda haver fet ha estat a Barcelona. Lluny queden ara les escapades amb el seu primer cotxe, un Opel Corsa. “Una Setmana Santa vam anar de viatge amb una amiga al sud d’Espanya i se’m va punxar una roda, gràcies a la joventut i a la simpatia un guàrdia civil me la va canviar”, recorda. Aquell cotxe, per cert, li van regalar els seus pares als dinou anys, quan estudiava a Barcelona, perquè fins aleshores ella anava en moto i això no els feia gaire gràcia.

Però tornem al Mini. D’ell n’explica que el que més li agrada és la mida. Diu que gràcies al fet que és petit quan fa anys portava els fills a l’escola tots tenien la sensació que estaven dins d’una capseta, i aquell ambient íntim que es creava donava lloc a confidències. “M’agradaven molt aquestes estones, a vegades a casa cadascú estava a la seva habitació i aquell era el moment en què aprofitava perquè els meus fills adolescents m’expliquessin les seves coses”, comenta.

El mini és un cotxe especial per a la directora de l’Escola Andorrana i consellera del comú d'Andorra la Vella, i també per als seus fills. Sobretot per al gran, qui va aprendre a conduir amb ell i ara assegura que se’n comprarà un d’igual. La seva mare, però, ho veu difícil. “Fa més d’1,90 metres, les cames li arriben al sostre”, puntualitza rient.

Els records i l’estètica uneixen Vilarrubla i el seu Mini. Només hi ha una cosa que els separa: la velocitat. I és que, malgrat tenir un cotxe poc potent, confessa que li agrada córrer “una miqueta”. De fet, el que més la desespera quan circula per l’asfalt és la lentitud d’altres conductors.

Sigui com sigui, Vilarrubla està encantada amb el seu cotxe. Tant és així, que no en té cap dubte: quan aquest passi a millor vida, repetirà model. Potser, qui sap, tindrà sort i a aquell li podrà donar més gas.